Yes he could

A les 4 i mitja del matí m’he despertat per anar a treballar. Sortint de la dutxa he rebut un parell de missatges al móbil: “Obama!”, deia un d’ells.

Poc després pujava al cotxe que em porta a treballar. El xofer estava escoltant el principi del discurs de l’Obama en saber-se guanyador. Durant tot el trajecte he pogut anar escoltant al que diuen que és la meva fotocòpia en negre.

Sensació de moment històric.

Ara bé, les espectatives són molt altes. Serà capaç de mantenir el nivell? Sincerament, ho dubto. De fet, ell s’ha cobert les esquenes en més d’una ocasió insinuant que potser no fa exactament el què esperen d’ell, però que mai amagarà els motius de les seves decisions, cosa que també és d’agraïr. (Fent el paral·lelisme amb el Bush, el que faria Obama en cas de bombardejar Irak és reconèixer que ho fa pel petroli, i no per treure un dictador més al món —mentre a la resta de dictadors del món els deixem que gaudeixin dels seus ‘mandats’—).

En fi, que veurem què dóna de sí l’amic Obama.

L’amic McCain també mereix el reconeixement de tothom, després d’acceptar la derrota amb gran classe. Fantàstic McCain, quan més passa el temps millor em cau. Bravo McCain i bravo Bush, que ha dit que “votéssin el que votéssin ahir, els americans poden estar orgullosos perquè ahir es va fer història”. Això demostra perquè Estats Units és un pais admirable.

“Fins que li fotin un tret [a l’Obama]”, em comenta la nostra corresponal a Nova York. Estats Units també es un país complicat.

Sorprenentment, l’enquesta d’aquest blog ha —pràcticament— calcat els resultats finals. Un 63% de vosaltres va recolzar l’Obama, i un 36% a McCain. ¿Sabeu els resultats ara mateix? Obama ha aconseguit un 64% dels vots electorals, mentre que McCain s’ha quedat un 30,6%. Encara falta algun estat que espero que pugi el percentatge dels republicans i acabi de clavar l'enquesta del blog.

Amics de l’FBI i de la CIA, accepto ofertes.

Poso fi a una jornada laboral exhaustiva en tots els sentits.

Yes he could.

.