Krugman

Paul Krugman és el guanyador de l'últim premi Nobel d'Economia. Desconfio de a) els premis Nobel, b) els que diuen que ja coneixien a Krugman abans d'aquest guardó.

Però, des que el van premiar, més o menys l'he anat seguint. De vegades té la capacitat d'explicar l'economia amb claredat, cosa que no molta gent sap fer, i, sobretot, de mullar-se. El món està ple de gent que diu vaguetats (ex: analistes), però aquest es posiciona.

Aquest paràgraf que he llegit em sembla interessant i preocupant a parts iguals:

"Em temo que el món sencer s'enfronta a un escenari com el que va viure Japó a la dècada dels 90 —un escenari amb els tipus d'interès al 0%, deflació [caiguda dels preus] i cap símptoma de recuperació. I que això es prolongarà durant un periode molt llarg.

Desafortunadament, és molt probable que això acabi passant".

Això ja ho havia llegit alguna vegada, però que aquest home, des de la seva autoritat, digui que ho veu molt probable, espanta.

Jo al principi em preguntava quin era el problema de la deflació, si precisament comportava allò que a tots ens agrada tant: una baixada dels preus. ¡Rebaixes permanents!

Doncs el problema és que baixen tots els preus, inclosos els d'aquelles coses que posseïm (la nostra casa) o venem (roba si parlem de la botiga de la meva mare, per exemple). A més, davant el descens dels preus, la població habitualment deixa de consumir, ja que espera que els preus encara caiguin més en un futur immediat. Com que la gent no consumeix, les empreses i l'Estat ingressen menys diners i per tant la inversió cau. Algunes companyies es veuen obligades a tancar i creix l'atur.

Aquesta espiral (o cercle viciós) acaba sent devastadora.

Resem per a que l'amic Krugman s'hagi equivocat.

Cita extreta de Marginal Revolution.
Compareixença de Krugman aquí.

.