Sheer madness

La setmana passada, llegint les reaccions de la gent que havia viscut els atemptats de Bombai, a la Índia, em vaig fixar en una britànica que va descriure la situació com una 'sheer madness'. Una pura i total bogeria.

Bé, jo no vaig ser a Bombai, però sí que us puc dir que el que es va succeïr en aquella ciutat no té res a veure amb el que hem viscut aquest cap de setmana a Londres.

Resulta que la crisi econòmica ha comportat una caiguda de les vendes a tots nivells. Per intentar animar als clients, les botigues s'han llençat a fer descomptes salvatges.

La primera rebaixa massiva de què em vaig enterar la va protagonitzar Marks & Spencer. Fa un parell de setmanes van rebaixar en un 20% els preus d'absolutament tot el que tenien a la botiga. La companyia va explicar que necessitava buidar estoc per evitar una acumulació excessiva després de Nadal.

Aquest dissabte, mentre era a casa veient plàcidament el penúltim capítol de Six Feet Under, vaig rebre una trucada del meu company de pis.

— Tio, pots anar a la meva habitació i dir-me quina és la talla dels Levi's que tinc a l'armari?
— Mmm… sí. És la 30-32.
— Perfecte, gràcies! És que acabo de veure una botiga Levi's on han rebaixat tot al 50 per cent.
— Comorr? Quina?
— Una que està a Regent's Street, a tocar d'Oxford Circus.
— Allá voy!

Dit i fet. Vaig dutxar-me, vaig agafar el bus 453 i, mitja hora després, arribava al Levi's Store com un campió. Vaig tenir sort que feia poques setmanes m'havia repassat tota la botiga de Levi's i més o menys ja sabia quins pantalons volia. Me'n vaig quedar dos. Ara, les escenes que vaig veure, properes al saqueig i el pillatge, amb gent fotent-se cops de colze per trobar la talla correcta, van ser acollonants.

Després, ja que hi era, vaig decidir visitar l'Uniqlo i el GAP, on em vaig comprar un altre jersei. En aquesta última botiga també s'hi feia un descompte, tot i que 'només' del 30 per cent. Les cues per pagar no s'acabaven mai.

Va ser en un altre GAP on vaig quedar amb el meu company de pis, un comprador compulsiu com pocs he conegut (crec que supera el nivell del Tigretón Madrileño, que ja és dir). El tio estava esgotat i es mirava les desenes de coses que havia comprat amb una certa malenconia. Com l'alcohòlic que es mira la botella de whisky buida després d'haver-se-la begut tota a xorro.

M'he quedat acollonit pel que he vist aquest cap de setmana, però la cirereta del pastís va arribar diumenge. Després d'acompanyar durant una estona la Salt&Vinegar i les seves amigues a una nova sessió de compra compulsiva, les vaig deixar que seguissin amb la teràpia consumista i me'n vaig anar al pub (una decisió sempre sàvia). Un cop allà, em vaig quedar parat en obrir diari i llegir la notícia d'un treballador dels grans magatzems Wal Mart. Una estampida de clients desitjosos d'adquirir els productes rebaixats se'l va endur per davant i el va matar.

Lo de Bombai va ser una broma. Això sí que és una sheer madness.
..