En el meu cas, en cansament es tradueix en lentitud de moviments, cap espès i dificultat per locutar bé, cosa que a la meva feina té la seva importància.
Seria genial que a les empreses hi hagués sales de repòs, amb poca llum i llits per poder dormir. Ja sé que és utòpic perquè a) no treballaria ni el tato, b) la taxa de natalitat entre els empleats es dispararia. Però crec que a Japó (no pretenc tornar a parlar d'aquest país, que ja m'han arribat crítiques per pesat) ja es fa. Un país avançat.
Si vulgués saber detalladament a què dedico el temps, aquest seria el resum (cortesia de la CNN):
D'aquí se'n poden extreure algunes conclusions:
—De les 120 hores que hi ha entre dilluns i divendres, dedico una mitjana de 82,5 hores (el 68% del total) a treballar i dormir.
— La resta es distribueix entre oci, menjar i desplaçar-me fins a la feina.
— Afortunadament, hi ha un invent anomenat cap de setmana que ocupa més d'una quarta part del temps (el 29% de tota la setmana) i que ens permet recarregar les piles.
Però ara ve el pitjor:
Encara queden 57 hores per a que comenci el cap de setmana!!!
Argh.
Entrades
1 comentari:
Quines sàvies paraules! No em puc creure que estigui pensant ja en els Nadals, i mira que no m'agraden gens aquestes festes! I mira també que tot just torno d'una setmana de vacances a Cuba... Crec que és fastigueig de la feina, perquè no pot ser que em cansi tan ràpid!
Publica un comentari a l'entrada