dilluns, de febrer 16, 2009

Confirmat

Confirmat: al carrer.

Quan escric això encara no han acabat les entrevistes individuals, però de moment diria que ara mateix un 80-90% dels que han passat per l'escorxador n'han sortit sense feina.

Jo, sense voler frivolitzar, m'he tret un pes de sobre perquè m'he passat tot el dia esperant que em truquéssin, però no ho fèien. Han anat cridant-nos amb comptagotes i sense cap lògica, de manera que no es podia preveure quan et tocaria.

La situació més esperpèntica ha sigut quan una a qui li han dit que mantenia la feina ha sortit pràcticament plorant de la reunió. La tia està cremadíssima (la seva feina és lamentable, una de les pitjors, i fa anys que la fa) i ja s'havia organitzat unes vacances tremendes amb la indemnització que pensava cobrar. Al final ha resultat que ella és una de les poques que es queden aquí. A disgust, això sí.

A mi em fan el mateix (obligar a quedar-me a disgust) i em foto un tret.

Per tant, bon vent i barca nova. Comença una nova vida.


PS. Seguiré treballant fins el proper 10 de març, aproximadament. Aquell dia s'oficialitzarà l'acomiadament.
.

6 comentaris:

elgatodebalmes ha dit...

dejadme que lo diga, que me muero de ganas:

Es el primer dia de tu nueva vida! Disfrutala!!

Anònim ha dit...

Nunca pensé que haría esto, pero deja que te felicite por quedarte en el paro!! Comienza una nueva etapa llena de cambios. ¡Valor y al toro! (La versión castiza de "bon vent i barca nova")
Lástima quedarme sin sofá en Londres. Pero quién sabe qué destino le deparará la crisis.
j.

P.D: "O si la teva feina consistirà en fer l'espuma dels capucinos". Dicho así, puede que Lady Starbucks se ofenda.

Anònim ha dit...

¡Disfruta al máximo de estos últimos días! Empieza una nueva vida, así que despidete con alegría de la vieja...

Anònim ha dit...

Pues nada, felicidades Bigmouth. Como decíamos al final de un programa de radio de una emisora que conoces bien: Mañana más, y mejor. (Cambia el mañana por 'A partir del 10 de marzo')

ayur-thaï ha dit...

por fin, se acabo la agonia, prefiero los proceso de transicion rapidos. Miraba cada dia el blog esperando que lo anunciaras de una vez por todas!
Al fin FREE, hay mejor sensacion?

enjoy it!

Incitatus ha dit...

Nen, com a mínim s'ha acabat l'agonia; que a sobre d'enviar-vos a la puta calle semblava que estiguessin fent una actualització de la tortura medieval. Bueno nen, ànims i ja saps que tenim un llibre pendent ;-)