Eleccions

Demà hi ha eleccions a Catalunya. El moment actual del país és trist. Hem perdut força i no som líders en res. Tampoc cal que siguem massa victimistes: no és veritat que siguem una merda. Però tampoc no destaquem en res. Som del montón.

A Catalunya no parem de discutir. Però no és una discussió constructiva, sinó destructiva. La bona discussió, del bon enfrontament d’idees, en sorgeix una millora. Però l’ànim destructiu només pot enrarir l’ambient, augmentar el cainisme i distreure’ns del nostre objectiu principal: créixer. Estem badant.

Catalunya és com un fill tonto: te l’estimes perquè és el que tens, però és tonto. És frustrant quan veus que no arriba a fer el que vols, que no és tan madur com t’agradaria. Fins fa quatre dies lideràvem el creixement econòmic d’Espanya, però no sé si era mèrit propi o demèrit de la resta de l’Estat. Quan la resta d’Espanya s’ha posat les piles, nosaltres, en comptes de reaccionar, ens hem dedicat a viure rendes. I estem deixant passar el tren.

El discurs victimista de bona part del nacionalisme no ens fa cap bé. Em refereixo al discurs que dóna vots, la reclamació constant a Madrid. Des de Londres me n’adono del temps que perdem amb bejenades mentre deixem les coses importants a banda. La campanya electoral sencera ha estat un gran exemple d’això, o almenys m’ho ha semblat des de la distància. No tinc la percepció que s’hagin discutit els programes dels partits. Quines infraestructures s’han de fer? Com s’acaba amb els barracons a les escoles? Com es pot millorar la competitivitat? I com reduïm la dependència que tenim de la construcció i el turisme? I amb la saturació dels hospitals? Liberalisme o proteccionisme? Petites botigues o grans superficies? Independència, sí o no? Per què?

Bé, en comptes d’això ens hem dedicat a parlar de si el Montilla és soso, de si al Saura li van fer la vasectomia o de si el Mas es un xulo. Hem criticat els DVD de CiU o l’anunci del Montilla, però de contingut, zero.

Demà hi ha eleccions. Malgrat que només em trobaria veritablement a gust amb un Govern d’una utòpica Catalunya independent, el meu desig per a demà és que surti un Executiu fort, que no hagués de fer molts equilibris per a governar i que estigui liderat per un partit català. I l’únic partit català amb opcions de liderar la Generalitat és CiU.

PS. A tot això, aquesta nit Barça-Chelsea. Això sí que és important.