Nightlife

Avui estic molt cansat. Ahir a la nit vaig anar a un concert del nou grup del Damon Albarn (el cantant de Blur) i després, molt tard, va arribar la Marta.

El concert va estar bé. Hi vaig anar per la patilla, amb entrades de B. Aquesta empresa té aquestes coses. Cada setmana regalen entrades als treballadors per a espectacles i activitats culturals de primer nivell. Un luju. Sortint de la feina, cap a les 18h, hi havia un cotxe amb xofer que ens va portar (a mi i als cinc treballadors a qui els havia tocat una entrada) des de B. fins al lloc del concert. Una vegada allà vam haver de seguir el protocol, és a dir: rondes de cerveses. El concert en si va estar bé, però tampoc em va semblar extraordinari. A mi m’agrada molt el Damon Albarn. Fins i tot, fa un parell d’anys vaig comprar-me per eBay una edició limitadísisima d’un disc seu. En sóc bastant fan, sí. Però mira, ahir no em va convèncer. També s’ha de dir que era la primera actuació en directe del seu nou grup, The Good, The Bad & The Queen. Li donarem un vot de confiança a aquest home que tants bons moments m’ha fet passar.

Després vaig anar a cal R., a Baker Street, a on vaig estar esperant a la Marta, que va arribar poc abans de la 1h de la matinada. Com que ja no hi havia metro, vam haver d’agafar un taxi. El trajecte, d’uns cinc minuts, ens va costar 15 lliures. És un dineral, però per ser un taxi de Londres està força bé.