Porto dues setmanes a Londres. Vaig arribar un dissabte (7 d’octubre) i dos dies després ja començava a treballar a B.
L’adaptació ha estat molt senzilla, més del que m’esperava. Durant el primer mes visc a un pis de la empresa, i estic segur que això hi ha ajudat. Però no em sento extrany a la ciutat. Moltes coses són conegudes, des del Metro a la gent, passant pel menjar o les coses quotidianes: els supermercats, la premsa, els pubs, la feina. Tot ho vaig conèixer abans, quan vaig viure aquí durant cinc mesos al 2003. Evidentment, encara hi ha milers de coses que no conec de Londres, una ciutat inacabable. Però adaptar-me al dia a dia ha estat més fàcil del que em pensava.
Avui estreno aquest blog que, per dificultats tècniques, no sé si podré actualitzar amb la freqüència que voldria. Ho intentaré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
8 comentaris:
i no trobes a faltar barcelona per res?????????????
jooo... esto lo ha dicho una directora de comunicación fijo... :)
Eh, nens: aqui s'ha de firmar. Si no signeu posaré un filtre...
ei, no soy directora de comunicación...soy técnico de comununicación o en su defecto responsable de XXX Diagonal Mar. y que quede claro que nunca lo dije, lo dijistéis vosotros.
el que contesta es Oscar, que tira la piedra y esconde la mano...como un abogadillo del tres al cuarto!
por fin salgo en un artículo...que guai!
Marta, uno es dueño de su silencio, y esclavo de sus palabras. ;)
Responsable de XXX en Diagonal Mar... no se que pensar... Marta, los amigos estan para los momentos duros, no te refugies en el recurso facil...
Abogadillo de tres al cuarto y a mucha honra!! Y como no te andes con cuidado...
ei, qué decís....
Marta, uno es dueño de su silencio, y esclavo de sus palabras. ;)
los amigos estan para los momentos duros, no te refugies en el recurso facil...?????
algo va en serio?
Los artículos del blog al menos...
Publica un comentari a l'entrada