A buscar pis (again)

Avui he sabut que el pis on tenia previst anar a viure aviat —el del R.— al final no estarà disponible. El R. comparteix pis amb un noi i una noia. La noia se n’havia d’anar i jo hauria ocupat el seu lloc. En principi se n’anava a primers de gener, però al final marxarà més tard, encara no se sap quan. El fet és que, com que jo no puc estar esperant tota la vida, he decidit buscar-me pis. Li diré a l’Andy, el gran paio amb qui visc ara, que deixo casa seva. L’Andy m’ha fet un gran favor deixant-m’hi viure pràcticament gratis des de principis de desembre i no en vull abusar.

La part positiva és que, si trobo una casa/pis que estigui bé, per fi tindré una casa fixa a Londres, que ja en tinc ganes. Estic cansat del nomadisme. La part negativa és que m’he de posar a buscar pis, i em fa un pal terrible. Ara he de prendre diverses decisions: vull un pis cèntric o una casa una mica apartada? Zona 1, zona 2 o zona 3? Quin preu estic disposat a pagar?

Mai he hagut de fer grans recerques de cases a Londres, però els que sí que ho han fet diuen que és terrible. Et fartes de veure pisos fastigosos pels quals et demanen una pasta gansa. Després està veure amb qui em toca viure, que és com una ruleta. En fi, fins que no m’hi posi no sabré el pa que s’hi dóna.