La setmana passada, en ple dia de Nadal, va morir James Brown. Era tan notes que no es podia morir en un dia menys destacat.
James Brown, per als que el conegueu poc, perquè en realitat tots el coneixeu, encara que no ho sapigueu, va ser l’inici de tot. Va portar la música negra a la pista de ball i la va fer atractiva per als blancs. El seu impacte cultural a Amèrica, per tant, va ser espectacular. Sense ell no haurien existit Prince o Michael Jackson, ni tampoc el Rap i el Hip Hop. No ho dic jo, ho diu tothom que hi entén. Però no només va causar impressió des del del punt de vista musical. També socialment: cantava cançons com “Say it loud, I’m black and I’m proud”, i els negres li van fer cas. Va ajudar-los a sortir del pou en què es trobaven.
Atreia els focus i no defugia ser el centre de l’atenció. Li agradava provocar. Havia passat de ser el nen que recollia cotó als camps de Georgia, a on va néixer, a ser un líder social. Evidentment, va quedar una mica tronat.
Tots els genis estan una mica pirats i, com els genis, James Brown tenia moments en els que deixava a la gent desconcertada. Diuen que era un xulo, un dèspota i, per tant, millor no tenir-hi tractes. Els que han treballat amb ell, després de recordar com els maltractava, afegeixen: “Però sense ell…”. Era un geni i per tant mereix el meu respecte.Vaig tenir la sort de poder-lo veure a Londres, fa una mica més de tres anys. Em va fer il·lusió sentir en directe les cançons que havia sentit mil vegades en CD, però s’ha d’admetre que ja estava una mica atrotinat. No prou atrotinat, però, com per a que fes vergonya aliena. El seu paper va ser prou digne, i la seva banda era extraordinària.
Amb 73 anys, The Hardest Working Man in Showbusiness —com es va autobatejar— seguia fent moltíssims concerts. La setmana en què va morir, de pneumonia, tenia programades tres actuacions. Ja se li havia passat l’arròs feia temps, però segurament no sabia fer res més. Descansi en pau.
PS. Adjunto dos videos seus per a que el pogueu disfrutar. El primer es un popurrí: la fusió entre cançons podrien ser millors, però crec que està força bé. El segon és un clàssic seu: I Feel Good. Com balla, senyor!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 comentaris:
Interesante apunte histórico... Alguna anecdota que valga la pena recordar de este sujeto?
Fua, muchas. Lo dificil es escoger. Por ejemplo:
- Como puteaba a los miembros de su banda. Les explotaba tanto que si le pedian en día libre para ir a una boda o un funeral, el tío ponía un concierto ese día para que no pudieran ir.
- Le detuvieron varias veces y por varios motivos. Conducir borracho, o drogado, y pegar a alguna de las varias mujeres que tuvo estaban entre sus deportes favoritos.
- Un dia, después de que le detuvieran borracho, hizo el pena en un programa de TV. Se puede ver el video en: http://www.youtube.com/watch?v=BQbz3j91XqM
- Quedó huérfano de muy pequeño y se fue a vivir con su tía al puticlub que ésta regentaba.
- Pagó de su bolsillo la grabación de un concierto en el Apollo, un local de NYC. Tuvo que hacer un esfuerzo sobrehumano para que, con los pocos medios que tenía, la grabación fuera decente. Ese disco se considera hoy uno de los mejores directos de la historia.
- etc.
Publica un comentari a l'entrada