dimarts, de gener 30, 2007

Mr Ball

Quanta feina. Després de passar un cap de setmana intens a Barcelona, necessito descansar una mica: vaig dormir poc. Però no sé com m’ho faig que no aconsegueixo parar quiet. Últimament tinc molta feina, cosa que en realitat és bona perquè cada cop disfruto més.

I no crec que el ritme de feina disminueixi. Aviat començaré a col·laborar per a la revista Don Balón com a corresponsal (sic) a Anglaterra. Avui ho he acordat. M’agrada perquè així podré aprendre a fer una mica de periodisme esportiu. Vull intentar fer-lo seriós, a veure si me’n surto a l’hora de saber estudiar els temes i no caure en l’anècdota cutre.

Estic content de tenir aquesta possibilitat. No era gens fàcil perquè, en principi, la meva empresa em demana exclusivitat. Tot i així, ho he parlat amb el meu cap i, aplicant el sentit comú, m’ha donat el vist-i-plau.

De moment ja tinc els primers encàrrecs: aconseguir una entrevista amb algun dels espanyols que juga al Liverpool (abans de la eliminatòria que jugaran amb el Barça) i una altra amb el Arsène Wenger, entrenador de l’Arsenal. Els he proposat d’intentar contactar amb el Mourinho. Conec algú que té el seu e-mail. Però serà difícil.

En qualsevol cas, aquesta nova feina fa que m’hagi de comprar un ordinador portàtil quan abans millor per a poder escriure els meus temes fora de BBG.

Foto: Mourinho (Chelsea) i Benítez (Liverpool).

4 comentaris:

Anònim ha dit...

DOn Balon!!! Impresionante... empieza a fraguarse el sueño de ese periodista que queria publicar una revista de futbol y de musica.. Es posible? Existe un publico lo suficientemente selecto y formado para digerir una publicación de esa envergadura... El tiempo lo dira...

Pescador de Perles ha dit...

Er... yo creo que aunar las dos cosas en una misma publicación, como que no.
Pero el tiempo lo dirá...

PS. Gatodebalmes, de cop i volta t'han agafat ganes de posar comentaris o què?

Anònim ha dit...

¿Estem assistint al naixement d'un segurola català? Tant de bo. No és impossible. Els mestres més immediats els tens molt a prop: els crítics de futbol del Times, l'Independent, el Guardian i el Daily Telegraph. Gran registre d'imatges i girs, i exigència. Prosa ben travada i treballada. Allunyadíssims del tòpic. Al capdavall, ells han estat els mestres inconfessats d'en Segurola. En Basté ho intenta quan escriu -no quan parla-, però encara li falta una mica. Tu ho pots fer, "Tapisses", i DB pot ser un bon camp de proves...
Ànims!!

Pescador de Perles ha dit...

Et veig molt optimista.

Sobre el Basté, tu ho has dit: QUAN NO PARLA. Perquè té la boca com un cul: sempre que l'obre la caga.