El tio, molt amablement, em va oferir de quedar-me a casa seva. Pagant, només faltaria. Em va dir que li agrada conviure amb algú, no estar sol, i que els diners no li anirien malament. Vam quedar que donaré un cop d'ull per veure com està el mercat dels pisos, i a veure si trobo alguna cosa millor.
La veritat és que ca l'Andy no és un palau, però no està malament, i amb ell ens portem molt bé. A més, així visc amb algú que és anglès i puc practicar aquest idioma, perquè a la feina no faig res més que parlar en català i castellà. El seu barri té l'avantatge d'estar molt ben connectat amb la meva feina (30 minuts de porta a porta, no es pot demanar més a Londres) però l'inconvenient de tenir una mala connexió des dels aeroports. I això és important mentre vagi visitant Barcelona amb freqüencia.
En fi, que la cosa està a l'aire però m'alegro de no tenir la pressió d'haver de trobar pis JA. Si en trobo un, doncs bé, i si no, també.
Mapa: L'estació de New Cross, marcada en vermell.
Entrades
6 comentaris:
"Más vale loco conocido..."
Queda't amb l'Andy, que t'ensenyarà a jugar al cricket i així arrodoniràs el teu sentit de civilització... Digue-li que t'ho he dit jo - i que també t'he dit "how's that?" o millor ""howsa'at?"!!
Jare?
Ya sabes el chiste... mejor solo que mal acompañado... Huye!!
Més que civilització, el que m'ha ensenyat l'Andy és multiculturalisme... més que res per la jamaicana que s'esta enrollant últimament...
voto per casa l'andy!
Publica un comentari a l'entrada