Trepisme

Fa un temps vaig parlar de dos nous fitxatges que teniem a la feina, un noi i una noia. Uns figures. Només entrar ja em donaven males sensacions, especialment ella. Bé, la meva intuició femenina s’ha revelat encertada: no serveixen ni per a portar cafès. M’explico.

Una persona que no sap a què es dedica Iberdrola o què és pensa que comprar accions d’una empresa és fer una ampliació de capital no pot treballar en un mitjà econòmic. Ei, com becari sí. Per aprendre. Així es comença. Però no de redactor. La pregunta doble és: ¿Com i per què han entrat? Prefereixo no respondre. És com si una persona volgués ser futbolista sense saber-se cordar les botes de futbol o ignorant què passa si fas una falta a l’àrea.

De totes formes, si algú entra a treballar a una empresa i veu que no sap res, el normal és posar-hi ganes i intentar posar-hi remei, no? Esforç, dedicació, preguntar el que no entens i a veure si te’n surts. Tampoc es el cas. Són professionals de l’escaqueig, cosa que demostra que no són tan babaus com podien semblar. Al contrari, són uns llestos.

La última bomba va ser el passat divendres, quan ell va deixar de fer una feina (que és senzilla, però fonamental) perquè “no sabia com es feia”. I com que no ho sabia, no ho va fer. I si no arribem a adonar-nos-en tenim muntat un pollastre espectacular. Al final, va marxar sense fer la feina perquè “havia d’agafar un avió”.

De totes formes, la responsabilitat és compartida. Ells tindran molta barra, però el problema és que això se’ls permeti. Som un manual de com no s’ha de gestionar un equip humà.