Cap de setmana de visites. Amics de la universitat. Activitat bastant trepidant: turisme per la ciutat, sopars i nits de poca son. Avui n’he pagat les conseqüències: m’he adormit com un nen i he arribat una hora tard a la feina. Però com que aquí no passa mai res m’han dit que “sin problema”.
Al meu profe d’anglès encara no li he contestat. No he decidit què fer encara. Em sembla que estic deixant que el tema mori per si sol.
Avui hi ha hagut dues notícies que m’han impactat. La primera és la polèmica entre La Vanguardia i l’Antonio Bolaño, el cap de comunicació del Montilla. Els periodistes sabem com les gasten els socialistes als mitjans que controlen. Ho sabem, però callem. En molts casos, crec que és per la simpatia de molts periodistes cap a les esquerres. Però també s’ha d’afegir la professionalitat amb què aquests caps de comunicació desenvolupen la seva tasca. Dit això, els convergents i els peperos tampoc són sants. De fet, diria que tots són més o menys igual amb un plus en el cas dels socialistes. M’agrada que el Barbeta, cap de política de La Vanguardia, hagi tingut el valor de denunciar que el Bolaño el va amenaçar. I bravo per a La Vanguardia, que ha recolzat el periodista. Segurament perquè pot, clar. Només des d’un grup potent com Godó es pot posar contra les cordes al cap de comunicació del President de la Generalitat. El més trist és que, un cop més, crec que la cosa acabarà en no-res. Com quan el Montilla va insultar el Xavier Sala i Martín. A la població se la sua. Doncs molt bé. Tenim el que ens mereixem. Bomba atòmica, sisplau.
La segona notícia que m’ha frapat, i de debò, és lo de la Pataky. Algú em pot enviar l’Interviú? Que dura és la vida de l’exiliat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
5 comentaris:
Estic amb en Barbeta i en contra de qualsevol mena de pressió. No estic d'acord en que tots els caps de comunicació s'han de posar al mateix sac: com en tot, n'hi ha de professionals i n'hi d'incompetents (també entre els periodistes; i és legítim que s'enfadi un cap de comunicació, el que no és acceptable és la repressió o simplement la pressió). Un periodista no és, per si mateix, un angelet, eh!
Pataky for ever! No em crec la mentida del robatori de les fotos. Muntatge que l'afavoreix (¿més encara?)!
És un muntatge 100%. Un dia explicaré la història de com els d'Interviú van "robar" les fotos del Bertín Osborne ensenyant-nos els cataplins. El primer nu masculí de la democràcia espanyola. Es va muntar un sidral, però tot estava muntat.
marques d'Arimon, com és noten les influències del teu passat!
Que los políticos -y los/as jefes/as de prensa- quieran usar los medios de comunicación como si estuvieran a su servicio (llegando incluso a dictar los titulares, subtítulos y hasta a escoger la foto) no es sólo culpa de ellos sino también de los medios que, en muchos casos, se lo permiten. Habría que analizar qué sacan esos medios a cambio cuando lo hacen y qué es lo que piden y no les es concedido cuando no lo hacen. Como dice el marqués, los periodistas no son unos angelitos, pero tampoco los jefes de prensa, eh!
El tema es más complejo que el de la Pataky, no sé de qué se queja tanto si va a ganar un pastón y está buenísima.
Sabias palabras, Susie Q. Creo que en este pique se incluye una segunda trama argumental: la lucha por las subvenciones. La Vanguardia no está muy contenta con el dinero público que recibe (en forma de suscripciones, por ejemplo) y quizá han aprovechado la ocasión para echar toda la caballeria sobre el Govern. Pero una cosa no quita la otra: Bolaño tiene un cargo público y el sueldo se lo pago yo. Es una gran diferencia.
Por cierto, tema Pataky: ahora hablaré de ello en un pequeño post.
Publica un comentari a l'entrada