Avui m'he quedat sense poder jugar el partit de futbol dels dilluns. Per feina. Precisament avui que a mitja tarda havia pensat "quines ganes tinc d'anar a fotre patades". Doncs no: ha sortit la solució final a Endesa, immersa en mil opes, i ha tocat pringar.
Ho hem solucionat sopant vi i embotits espanyols que va portar la Gemma de Madrid aquest cap de setmana. Ens hem fotut un bon homenatge a la salut dels amics Pizarro i Bernotat.
L'únic que li demano a aquests dies és que passin quan abans. Tinc ganes d'agafar l'avió dijous i baixar a Barcelona sense la pressió i les urgències d'un cap de setmana. Són quatre dies, tampoc és tant, pero és més que un cap de setmana. És el doble.
dilluns, d’abril 02, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


6 comentaris:
Tens rao Alejandro, llarga vida al consell d'administració d'endesa, d'eon, enel i Acciona.
"Són quatre dies, tampoc és tant, pero és més que un cap de setmana. És el doble."
Impresionante... 4 años de estudios y varios de profesional en medios punteros.. para esto... Deu Meu...
nofumgracias, ¿no te han enseñado que existen conectores y otros signos de puntuación para no utilizar los puntos suspensivos más de la cuenta?
no sé si has estudiado porqué no sé quien eres. Pero, la verdad, dudo que estés en disposición de criticar al resto
Por cierto, Déu lleva acento i meu no va en mayúsculas.
Sang i fetge. Mola.
Nofumogracias, aixo de canviar de nick és molt lleig.
Por una confusion que solo... se puede deber... al intento de evitar... ser vis...to en posicion fraudulenta en el trabajo me he equivocado de nick.. me ha salido ese por defecto. no se pq...
Me encanta ver como se defiende.. muyyyyyyy tierno,.... Alé!!
Como LE defiende... perdon..
Publica un comentari a l'entrada