Dia del treballador, o no

Avui és el dia del treballador. Tots els grans països europeus fan festa excepte el Regne Unit, que sempre que té un dia festiu entre setmana trasllada la festa al dilluns següent. És una manera d'evitar ponts i de guanyar productivitat. Nosaltres, a la feina, som més productius que ningú i no farem festa ni avui ni dilluns. Dilluns en podriem fer, si volguessim, però si treballem guanyem un dia de vacances. I compensa.

El fet és que aquí estem, avui, fent veure que fem alguna cosa. Miro al voltant i no treballa ningú. Ni els meus caps. Tothom simula estar ocupat, tothom s’està rascant les pilotetes. Jo mato el temps com puc. Molt de tant en tant escric alguna notícia. La major part del temps, miro internet i escric emails. Què feia la gent abans, quan no existia internet? Com es distreien a la feina quan no hi havia res per fer? Com era la vida pre-YouTube? És un misteri.

L’únic que recordo d’aquesta etapa arcaica és el que vaig veure als tebeos del Mortadelo, on els treballadors avorrits feien papiroflèxia. Pajarites, concretament. De debò es feia això? Benvingudes siguin les noves tecnologies!

Per altra banda, avui he constat que no podré comprar-me la primera moto que tenia vista. Era una Scoopy ben parida, molt ben conservada i a molt bon preu. Però hi he hagut de renunciar perquè el venedor és de Reading, a una hora a l’oest de Londres, i no tinc manera d’anar a recollir-la. He intentat, sense èxit, convèncer a l’Andy perquè m’hi acompanyés amb la seva furgoneta. Conclusió: em toca seguir buscant.