Val. Tranquil. Ja ha passat.
Quan vaig començar aquest blog, una de les primeres entrades que vaig escriure va ser sobre el meu trajecte de casa a la feina. Em sorprenien els exèrcits de banquers, executius i treballadors en general caminant cap a la seva oficina amb disciplina i decisió. “Així desperta una potència mundial”, recordo haver escrit. Bé: sis mesos després sé que no m’agrada com desperten les potències mundials.
Un dels invents més desagradables dels països desenvolupats és la hora punta. Rush hour, es diu aquí. Un invent abominable, especialment si has d’agafar el metro i molt especialment si has d’agafar el metro de Londres. No crec que hi hagi una ciutat del nivell de Londres amb un servei de metro tan deficient, amb vagons que operen des de la Segona Guerra Mundial (no és una hipèrbole: és així) i amb unes línies a on durant dècades no s’hi va fer res. Aquest estat lamentable es combina amb la sobrepoblació que hi ha a Londres i amb la pressa que tothom té per arribar puntual a la feina. El resultat és que et passes el trajecte rebent empentes, trepitjades i cops de colze. És matemàtic: sempre arribo al meu destí de pitjor humor.
Avui no ha tingut res d’especial: tot això s’ha repetit, com cada dia. He rebut els cops a què estic acostumat. Fins que, quan ja finalitzava el trajecte, just quan acabava de baixar del vagó, un tio m’ha empès per darrere i, després d’uns segons d’enuig, he enclastat amb mala llet el diari que portava contra el terre. Un parell o tres se m’han quedat mirant, però com que són anglesos no han dit res. No li he vist la cara al que m’ha empès. Segurament s’ha quedat parat. No m’estranya. Ha sigut una escena pròpia de Un Dia de Fúria, del gran Michael Douglas.
Ahir, precisament, vaig estar mirant per internet preus de ciclomotors. Estic pensant que potser me’n compro un per moure’m per la ciutat i evitar aquest suplici diari. Un de segona mà, segurament. Es troben bones ofertes i, amb el que costa el transport públic aquí, una inversió com aquesta és fàcilment amortitzable. Cada dia que passa estic més convençut que guanyaré en qualitat de vida.
Per sort, en arribar a la oficina, se m’ha alegrat el matí: he sabut que l’Eloi i l’Anna, el meu germà i la seva dona, tindran un fill. El seu primogènit. Ja serà el quart nebot. Un més a la família.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
9 comentaris:
T'animo a que te'n compris una. El principal problema que pots tenir a Londres és la pluja. El clima de Barcelona res té a veure amb el de Londres. I un altre: Barcelona té un disseny molt racional de carrers i barris; Londres és més complicat, però ara ja portes uns mesos i la coneixes millor.
La veritat és que segur que em fotré la pitxa un lio amb els carrers. Potser és el principal problema que tindria, però vaja, ja ho superaré...
Sobre la pluja... tampoc et pensis que plou tant aquí. De totes formes, Londres a l'estiu és tremendo. I amb moto encara ho deu ser més.
Ja he trobat alguna ganga.
Que bé! em fa molt ilusió que et compris una moto però moltíssima més el nostres nou nebodet! és impressionant!
qui és aquesta tia tan pesada que no pare de fotre comentaris tan plastes???????????? és amiga teva bigmouth?
En conec un que va viure un temps a Londres, i se'l va patejar força (a peu, cotxe i autobús) i em diu que et digui que faràs molt bé de comprar-te una moto. I d'assajar rutes diverses, sempre de la mà d'un bon A to Z. Londres, malgrat el que sembla per les llargues fileres de cases idèntiques, és del tot imprevisible. I tot d'una, un dia, passes per un carrer i hi descobreixes una d'aquelles plaques blaves i rodones on diu: "Here Lived Sigmund Freud (1936-1945)". Per exemple. I t'adones que vius en una gran ciutat, fins fa molt poc capital d'un immens imperi, i que cada dia aprens a mirar amb més respecte. Diu que sí, que sí, que et compris una moto (i un impermeable sempre a punt, és clar!).
Como motero solo puedo recomendarte que te compres algun tipo de abrigo (tipo muñeco de michelin) para salvar las inclemencias del tiempo. Sobretodo sobretodo que sea comodo de transportar... y si puede ser que se pueda guardar en la moto (otro consejo valioso. un cofre de moto amplio es imprescindible).
por último es interesante tener 2 pares de guantes para ir intercambiandolos cuando esten mojados (han de estar guardados
siempre en la moto).
Por cierto, muchas felicidades por el nou vingut!
Pd: y unos coches de estos de 50cc en plan moto?
Aquí us parla el nou Papixulo. Gràcies a tots per les felicitacions. La veritat és que és un gran fita això d'esperar una criatura. Gallina de piel. Ja ho veureu ja. Gràcies, àlex, per dedicar-me dos línees del teu gran blog!!
Petons.
ELoi
Me sumo a las opiniones en favor de la moto sobre todo por lo mucho que mejorará tu humor cuando dejes de frecuentar el metro. A mi sólo me preocuparía el tema de la orientación aunque claro seguro que al final compensa tener que empollar un poco el callejero.
Tinc clar que les primeres vegades (dies, setmanes, mesos) em perdré mil vegades per Londres, però mira: també és una manera de conèixer la ciutat. L'abric ja el tinc. Em faltarà casc i guants.
Demà s'acaba la subhasta de la moto que tinc vista a eBay... faré una oferta d'ultim minut, en plan quillo.
Publica un comentari a l'entrada