Concert de Diego el Cigala, ahir, al Barbican. Flamenc a Londres. Entre el públic, uns quants espanyols, però crec que la majoria eren anglesos.
En aquests concerts de música, no sabria com definir-la, ni clàssica ni moderna, estan poblats de gent que va de sensible, i potser ho és i tot. Són els típics que segueixen la percussió fent el gest de com si ells estéssin tocant la bateria. Els mateixos que mouen el cap endavant i endarrere al ritme de la música. Els mateixos que si parles una mica primer et miren de reüll; a la següent et miren directament amb mala cara i a la tercera et diuen: "Could you go to talk somewhere else?". Senyor, que això no és un concert de música clàssica i ara acaba de finalitzar una cançó: és el moment de comentar-la. No hi ha manera: ells són sensibles.
En el meu cas, jo ahir tenia una parella d'homes davant. Anglesos i sensibles. Molt fans del flamenc, em sembla, perquè quan comenava una cançó i la reconeixien un d'ells s'agafava a la cadira amb força i mirava cap al cel com si estés tenint un orgasme. Al final de la primera cançó, i fidel a la seva passió pel flamenc, va deixar anar un "olé" que va sonar més a "oulei" i que va retronar pertot.
Era el primer concert de flamenc de la meva vida i em va agradar força.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
On és la teva sensibilitat? Els anglesos sempre han estat amants del flamenc, del flamenc de tota la vida; del flamenc de Mànchester, del flamenc d'Edimburg, i què me'n dius del flamenc de Crook, Liverpool o Chelmsford d’Essex...
Crec que a qualsevol concert, sempre hi ha els pseudo-experts que es creuen grans coneixedors del que sona, i que se senten segurs de fer, fins i tot, una ponència sobre la història del gènere (en la que només podrien fer un ridícul espantós, esclar).
Com sempre, els que callen, escolten i miren d’aprendre són els que més en saben. Torna a tenir raó aquella màxima que reconeix que "quan més en sé, més me n’adono que no en sé perquè veig quan em queda per saber-ne". Olé!
Bigmouth, quan vulguis t'envio un CD de Camela... No, en serio, fas molt bé a provar coses noves per descobrir si t'agraden o no, en lloc de conformar-te amb el que saps que t'agardarà segur i deixar passar la possibilitat de gaudir d'algo diferent.
Ara només em queda, i no ho dic de conya, anar als toros.
M'hauria agradat anar a la corrida (amb perdó) del José Tomás ahir a Barcelona
Publica un comentari a l'entrada