Aquest cap de setmana vaig fer una ruta sobre Jack The Ripper, o Jack l’Esbudellador, per la zona de Londres on va perpetrar els seus assassinats.
Mai he acabat d’entendre la fascinació que existeix a Anglaterra amb els criminals en sèrie. De totes formes, puc arribar a comprendre-ho una mica si es tracta d’algun criminal contemporani. Per exemple: si ara un tio es dedica a matar londinencs, el fet de saber que comparteixo carrer amb aquest tarat mental pot fer que s’encengui al meu interior una barreja de morbo i terror. La por pot motivar l’interès per un personatge. Però no entenc per què existeix aquesta fascinació amb L’Esbudellador, un tio que tan sols va matar cinc persones fa més d’un segle i que, de fet, no se sap ben bé ni si va existir. No fa por. Sembla un personatge més de ficció que real.
Fent la ruta vaig poder entendre algunes coses: el tio realment s’aplicava en la tasca d’esbudellar les dones que matava. Foradava el ventre de les víctimes i en treia els budells. Tot molt desagradable. Un sonat. També vaig aprendre que era la primera vegada que sorgia la figura de l’assassí en sèrie (això diuen, no m’ho acabo de creure). Però sempre vaig tenir la sensació que s’intentaven buscar motius per a justificar aquesta dèria. Em sembla que hi ha una aura romàntica al voltant d’aquest home de nom inventat, i la veritat és que no ho acabo de veure’n el motiu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
4 comentaris:
Crec que el desconeixement total sobre qui podia ser l'assassí i sobre les raons dels crims, juntament amb el fet de que s'aturessin de cop i volta ho va acabar convertint en una llegenda.
El mite ve alimentat per un interès turístic evident. És allò diferent que pot oferir Londres. París ha promocionat la ruta del Codi Da Vinci. I a Catalunya, Soldats de Salamina ha fet furor a Girona. Tècniques comercials que potencien una oferta turística complementària al tradicional sol i platja, per exemple.
Molt sol i molta platja a Londres, amic Marquès.
Amb amor.
Tanoca! El tema de ‘sol i platja’ és l’oferta tradicional de la Costa Brava. Què creus que ofereix Londres com a destinació? Gastronomia? No! Esport? No principalment! Segurament una oferta cultural àmplia, negocis i una ciutat per compres. Recordo que a Irlanda era vist com a normal anar-se’n a Londres un dia de botigues.
el marquès +
Publica un comentari a l'entrada