Pilota/-es

Diuen que fer esport és bo per a la salut. Diuen.

Ahir, després de dues setmanes sense jugar a futbol, tenia ganes d’anar al partit dels dilluns. M’hi vaig aplicar tant que als vint minuts vaig demanar posar-me de porter perquè necessitava respirar una mica. Va ser llavors quan vaig sospitar que potser l’esport no és saludable. Concretament, els dubtes em van venir tots de cop quan, en un un contra un, el davanter rival, que no sabia per on colar-me la pilota, si per la dreta o l’esquerra, va optar per la solució clàssica: punterón i loteria, a veure si la pilota entra. El punterón es un recurs clàssic per a xutar fort i recte. No permet fer virgueries, però si la pilota va entre els tres pals tens bastants números que entri a dins de la porteria. Això si la pilota no rebota en el porter, que és el que em va passar ahir.

El Lars, un alemany alt com un Sant Pau i bon jan, va optar, com deia, per xutar de punterón. Abans que tingués temps de reaccionar, em vaig trobar la pilota esclatant en el meu entrecuix amb una força terrible. Quan jugues a futbol aquestes coses passen, i per tant no era la primera vegada que em succeïa, però normalment als 10 minuts ja estàs fresc com una rosa i no ha passat res. Ahir, però, no em podia ni aixecar. Les cames em feien figa, tenia ganes de vomitar i allò em feia un mal infinit. Vaig haver de deixar el partit.

A la nit, amb el clàssic riu d’abans d’anar a dormir, vaig veure les estrelles.

Avui encara me’n fa, especialment al baix ventre, una zona que mai havia sabut exactament què era… fins ahir.

Ves que no m’hagi de replantejar això de voler tenir fills algun dia.

L’esport és saludable? Millor caminar, senyors.