S’estan celebrant al Japó els mundials d’atletisme, una benedicció per als que, com jo, no fotem ni brot a la feina en aquests dies postvacacionals. Diria que l’atletisme és l’esport ideal per a veure mentre ‘treballes’: no necessita una atenció continuada, sinó intermitent, i no t’exhalten tant com per a que se t’escapi un crit quan passa alguna cosa interessant. No es pot dir el mateix del futbol. Més d’un cop he trencat el silenci de la redacció amb un “Gol!”. És aleshores quan m’adono que no sóc l’únic que està seguint el partit. El meu jefe, per exemple, és especialista en veure-ho tot. No em fa cap por, per tant, posar l’atletisme a la tele personal que tinc.Sobre el mundial d’atletisme, dos detalls:
1. És curiós que una superpotència com el Regne Unit tingui una fluixíssima rellevància en aquest esport. De fet, ara que hi penso, els anglesos no són bons en res. Han inventat molts esports (futbol, rugby, cricket) i sempre fan el panoli, excepte en l’últim Mundial de rugby, que van guanyar… amb un joc mediocre.
2. Tornant a l’atletisme: no hi ha res més patètic que saltadors de longitud que, en el moment de saltar, demanen que el public els animi amb aplaudiments i tot seguit foten un NUL com una catedral.
Entrades
6 comentaris:
Com es nota que estàs avorrit! Mai hauria dit que t'interessés l'atletisme.
Very much indeed.
Yo creo los que hacen lanzamiento de peso merecen una reseña especial. ¿Podrias dedicarles unas lineas? Deberias prestar especial atención su indumentaria y la constante barbita "chivo loco" que llevan todos y como no, el grito tribal de lanzamiento y la cara de satisfacción tras el mismo.
En cuanto a lo de tu jefe, de tal palo...
Nen, espero que la lectura d' aquest missatje al menys et distregui de la teva feina la mateixa estona que m'ha distret a mi el escriurel.
Es cert que es lamentable que despres fotin un nul, pero crec que lo mes lamentable del atletisme son alguns saltadors d'alçada, que despres d' anar a las olimpiadas no foten un puto sal valid
En canvi, podriem obrir el capitol de les coses que molen de l'atletisme:
- Les atletes sueques (altres països fan por, menció especial a les russes i, en general, totes les que vinguin de l'Est).
- Les finals de 100, 200 i 400 metres (llisos).
- El salt de longitud i pèrtiga.
Bigmouth = boca grossa i freak autèntic.
Per quan un post en homenatge pòstum a un dels 3 millors jugadors del Sevilla, l'Antonio Puerta??
Publica un comentari a l'entrada