Reentré

S’han acabat les vacances i comença la reentré. Una reentré que serà suau i esglaonada: el proper cap de setmana el passaré a Lyon i, el següent, marxo una setmana a Nova York. Per tant, és una reentré a mitges.

Aquests 15 dies de vacances han sigut fantàstics: necessitava recarregar les piles, i ho he aconseguit. Ara està de moda dir que és millor fer les vacances al juliol o al setembre enlloc del tradicional agost. Però què voleu que us digui: a mi dues setmanetes de festa a l’agost m’encanten.

Galícia em va semblar preciós. Llàstima dels gallecs, gent estranya que tendeix a espatllar el paisatge amb un mal gust espantós. Els pobles són plens de cases abominablement lletges. En comentar això als meus companys de viatge, algú em va respondre que és perquè són pobres. Però a Andalusia no són rics precisament i les cases són maques. És així: tenen mal gust. De Galícia em va agradar el territori, no els seus pobles i ciutats.

Avui, en llevar-me i sortir rumb a la feina, Londres semblava una ciutat fantasma: no hi havia ningú al carrer. No sabia que avui era festa al país. Ho he agraït. Només de pensar en les empentes al metro ja se’m passaven les ganes d’anar a treballar. Gràcies a que avui quasi ningú treballa, el trajecte fins a la feina ha sigut plàcid: una bona manera de suavitzar la reentré.

Foto: un home a Muxia, Costa da Morte.