Hi havia una sensació que tenia oblidada: és diumenge a la tarda i he d’estudiar. Puc veure la tele, puc llegir el diari, puc obrir un llibre, puc anar al cine o puc jugar a la play, però he d’estudiar. Quin putu pal. Diumenge passat vaig recuperar aquesta sensació. Com la magdalena de Proust, els apunts a sobre la taula em van recordar memòries amagades als racons del meu cervell.
He passat la última setmana bastant concentrat en l’estudi. Estic poc entrenat: no sé quant temps feia que no estudiava. Si comptem que a Periodisme no recordo haver estudiat (stricto sensus) gaire, i que ja fa quatre anys que vaig acabar la carrera (¡quatre!), queda clar que em falta pràctica. A més, l’inici dels estudis ha coincidit amb el nou horari de matins, i vaig més cansat.
Les ganes d’estudiar, un diumenge a la tarda, no existeixen. Doncs estudia en un altre moment, se’m pot retreure. Ho hauria fet si no fos perquè durant tot el cap de setmana vaig anar allargant el moment fatídic fins que no vaig tenir escapatòria: el cap de setmana s’acaba i no hauré estudiat res, vaig a posar-m’hi.
Només hi ha dues coses que em motiven a estudiar: el fet d’aprendre (per això vaig apuntar-me) i la pasta que m’ha costat matricular-me. La primera de moment és relativa, ja que encara és d’hora per veure els fruits de l’estudi. La segona és inapel·lable. Abans que tirar tots aquests diners a la paperera hauria estat millor invertir-los en un viatge, o en qualsevol caprici, no sé si m’explico. Però no els vull tirar. Recordem que tinc el defecte de ser català.
Després, una vegada has acabat d’estudiar i veus que te’n surts, hi ha el reconfort de veure que no ets un inútil.
Dilluns vaig entregar la meva primera pràctica, d’Estadística, i demà toca el torn de Macroeconomia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
6 comentaris:
Anims bigmouth! estudiar sempre és un pal i les ganes les has de buscar, però quan vegis els fruits del teu treball... et sentiràs millor, o no?
Nada, Bigmout, no hagas caso a nadia. ABandona, es lo mejor que puedes hacer. Hazlo antes de que un exceso de trabajo te mate. Ademas, todos sabemos que lo dejarás en pocos meses con el cuento de "es que no estaba aprendiendo nada". Tomate lo que te has gastado como un coste hundido y dedicate a disfruta de la vida. Deja el trabajo y vete a una isla desierta y abre una tienda de ultramarinos, de esas que nunca sabes si abriran porque el dueño está demasiado borracho en la trastienda. Los lunes si consigues levantarte puedes ir al centro a tomar el sol y por la noche a abrir la tienda para vender algo de alcohol a adolescentes sin carnet, simplemente por el placer de hacer algo "ilegal". La vida!!
Estudiar es un pal, ho miris com ho miris.
El tema es que ho fas obligat (per les peles, per un examen, per una practica...), i aixo no agrada a ningu. Jo gaudeixo llegint casos o articles com els que em fan treballar aqui, pero odio les dates d'entrega o el dia de l'examen o de presentacions.
No em barrufa que m'obliguin!
el marques +
"No em barrufa"
Marquès d'Arimon, pensador i humanista
bigmouth, si vols veure un clip que t'animi en l'estudi, ves al youtube i escriu: "bibi andersen, call me lady champagne" o bé clica aquí: http://www.youtube.com/watch?v=vcavAjfN4oQ
fli-pa-ràs
Mrs. Herzigova, tu vols que estudi o que se li penseixi per sempre mes? Pensa que aquest senyor encara no te fills.
Publica un comentari a l'entrada