Laws

Que els anglesos són estranys no és novetat. Ho són, punto. Jo crec que ells tenen la sensació que els estranys som tota la resta i que els normals són ells, i he de dir que potser tenen raó. Però hi ha coses que ja passen de taca d’oli. Per exemple, les seves lleis.

Si un dia visiteu la ciutat de York, al nord d’Anglaterra, i us creueu amb un escocès que té la desventura de portar un arc i unes fletxes, teniu el dret de matar-lo. És així, la llei ho estableix. Aquesta norma està vigent des de ves a saber quan, potser des de l’època en què les tropes de William Wallace va entrar a York i van venjar-se dels anglesos arrassant la ciutat.

Aquesta no és la única llei estranya, n’hi ha moltes més. Per exemple: està prohibit tenyir-se els cabells a dins del Parlament britànic, però en canvi està permès que una dona ensenyi les mamelles a Liverpool —sempre i quan treballi com a dependenta en una botiga de peixos tropicals—.

Moltes d’aquestes lleis involucren la reialesa. Si algun dia tens la oportunitat de trobar-te amb la reina, no se t’acudeixi acosar-t’hi sense mitjons, mitges o pantis: és il·legal. Tothom que estigui a 90 metres d’ella té la obligació de portar-ne. I ja no parlem d’enganxar un segell amb la cara de la reina cap per avall en una postal. Es considera una traïció.

Totes aquestes lleis encara es mantenen avui dia i el Govern, per a o per b, mai no les ha volgut derogar tot i sabent que no tenen ni cap ni peus. Potser ho fan per amor a les tradicions: per a què derogar lleis antigues, tant maques que són? A la pràctica, la legislació britànica considera aquestes normes com a “derogades de forma implícita”, és a dir, que en principi no tenen validesa. Però els advocats no tenen clar que si algú es defensa amb aquestes lleis a la mà no se li pugui donar la raó. Al cap i a la fi, estan vigents.

Que sí, que els anglesos són estranys. És un país on els jutges encara van amb perruca blanca.