Mickey Mouse torna

Han tornat. Els putos ratolins han tornat.

En començar a viure al pis d’ara vaig tenir la deliciosa oportunitat de veure algun d’aquests bitxos passejant pel menjador como Pedro por su casa. Els inquilins anteriors no es caracteritzaven per la seva higiene (eufemisme: eren uns porcs) i vaig tenir la sensació que en aquell pis on acabava d’aterrar l’estrany era jo i que la casa era més dels ratolins que meva malgrat que —fins a on jo sé— no pagaven lloguer.

És fastigosa la sensació de pensar que qualsevol objecte que tens a casa pot haver entrat en contacte amb ALLÒ. Les sabates, la moqueta, algun coixí que caigui al terra, ves a saber. Els ratolins són petites boles de pèl —de pèl negre, de tanta merda que deuen haver fregat— que la gent de vegades es compra com a mascota. Els recomanaria a tota aquesta gent que tria ALLÒ com a animal de companyia que vinguin un dia a casa meva a gaudir de l’experiència de tenir un bitxo que escampa microbis per tot arreu.

Bé, la qüestió: vaig veure un parell d’aquests éssers putrefactes campant per casa meva. Això era cap al mes d'abril. Acte seguit vam prendre algunes mesures: concretament, vam comprar un aparell d’ultrasons que en teoria els allunya. Fos efectiu o no, el fet és que amb el temps van desaparèixer. En vam veure un cop més, però al cap de poc ja res de res.

Fins ara. No sé si és perquè ha començat a fer fred de debò i aquests bitxos busquen l’escalfor d’una estufa o d’una rentadora encesa. El fet és que en una setmana hem comptat fins a cinc ratolins. No crec que cada cop fos un de diferent, però tampoc que fos sempre el mateix. A més, aquesta vegada hi ha una gran diferència amb les anteriors: en vaig veure un a la meva habitació, i per aquí si que ja no hi passo. Un puto ratolí a la meva habitació! No sé quina capacitat per escalar tenen aquests bitxos, però imaginar-me ALLÒ pujant al meu llit és un pensament que em supera. Un dia dormint notaré que algú em fa pessigolles i resultarà ser un ratolí rosegant-me l’aixella. Puaj. Mentre escric això em comença a picar tot.

Ara: ¿què puc fer contra els ratolins? L’ultrasons ja es veu que funciona d’aquella manera. Passo de posar una trampa d’aquelles del Tom & Jerry (les del formatge) perquè després et trobes ALLÒ esclafat i encara és pitjor. I estic dubtant de posar verí. Potser seria contraproduent perquè, després de menjar-se’l, i ja mig moribunds, els ratolins podrien arrossegar-se fins a la moqueta de la meva habitació per a expirar heroicament i lentament com si es tractés de William Wallace. I la visió d’un ratolí mort és una cosa que també caldria evitar si vull arribar a vell.

Si no fos perquè la meva companya de pis n'és alèrgica em compraria un gat.

Cruel situació.