Real gone

S’acaba l’any i és inevitable mirar enrere. Antigament, a les teles ensenyaven una recopilació d’imatges divertides que havien passat en els últims 12 mesos. Crec que això ja no es fa, però encara es mantenen els resums sobre les notícies més importants.

2007 ha sigut el de les defuncions. Hi ha hagut saturació de famosos morts. Ara mirava la llista a la web del Mundo i és tremenda. Alguns dels més significatius:

— Luciano Pavarotti. Mite.
— Nicolau Casaus. Gran barcelonista o barcelonista gran? Una mica pesadet.
— Boris Yeltsin. Expresident rus, conegut per la seva afició al vodka i les seves tajes amb Bill Clinton.
— El Fary. ¿Cantant? Torito bravo.
— Jesús de Polanco. Un que m’havia de donar feina... llàstima.
— José Luis de Vilallonga. Pressumpte aristòcrata, fucker indiscutible, fatxa rematat.
— José Luis Coll. Humorista, 50% de Tip y Coll. Inventor del gran acudit: ¿Qué es una remera? Una prostituta con piragua.
— Antonio Puerta. Jove futbolista mort en estranyíssimes circumstàncies. ¿Va perdre la vida pel dòping que li van donar al Sevilla? Misteri. Quan va morir tots vam descobrir que havia desaparegut el nou Pelé.
— Ryszard Kapuscinsky. Imprescindible. Si ets periodista o estudiant de Periodisme has de dir que Kapuscinsky és un dels teus referents intel·lectuals. A poder ser amb aquestes mateixes paraules i molt especialment si no l’has llegit mai.
— Fernando Fernán Gómez. Veritablement, un dels grans.
— Francisco Umbral. Un home capaç d’escriure: “Con la Infanta Elena, dulce gozne dinástico de los borbones, el gótico en armas de la Santa Transición principia a olvidarse (…) Don Jaime de Marichalar, pasa del populismo goyesco al dandismo londinense, y de ahí, agosto del 99, al gótico floreado del pantalón y el caderamen egregio.” I diuen que era un bon escriptor.
— Collin McRae. Flagell de Carlos Sainz en la seva època bona.
— Anna Nicole Smith. Conillet Playboy, noia bruta, bruta, bruta.

Tendeixo a classificar la gent entre vius i morts. Exemple: el senyor encarregat que presideix Catalunya està viu. El Papa Joan Pau II està mort. Ben senzill. Però per al meu cervell hi ha algunes persones que estàn en una mena de llimbs, una nebulosa que confón les fronteres entre els vius i els morts. Per exemple: quan vaig saber que havien mort Nicolau Casaus o Boris Yeltsin, immediatament vaig pensar: “Ah, però no havien mort, ja?”

Ser inútil és molt dur.