Richey Edwards

Ahir, concert de Manic Street Preachers al Brixton Academy. A mig concert, el baixista va tenir un record per un tal Richey Edwards: “I hope he’s alive”.

¿Qui és Richey Edwards?

Quan Manic Street Preachers (Manic) va començar, Richey Edwards era el conductor de la furgoneta amb què pul·lulaven pel món. El tio deuria tenir alguna gràcia perquè, en un temps, es va convertir en el quart membre del grup tot i que —diuen— de música en sabia poc, no tenia talent. La seva importància dins del grup va anar creixent i fins i tot es va convertir en el portaveu de Manic. A més de ser el guitarrista del grup, la seva feina consistia sobretot en escriure les lletres de les cançons.

Richey Edwards no està/-va bé del cap. Tenia tendències depressives que el portaven a autolesionar-se. En una ocasió es va tatuar el braç amb una fulla d’afeitar i va haver de ser hospitalitzat. “Quan em tallo em sento molt millor —va dir—. Totes les petites coses que m’havien estat preocupant deixen de ser importants perquè en aquell moment em concentro en el dolor”. No era estrany que s’apagués cigarretes al cos. Un sonat.

Així era la vida de Richey Edwards fins que, un dia, va desaparèixer.

Va ser, concretament, l’1 de febrer de 1995, el matí en què ell i el cantant de Manic havien de marxar a fer un tour promocional per Estats Units. Massa similituds amb el cantant de Joy Division, Ian Curtis, que es va suïcidar la nit abans de marxar a Amèrica per fer la seva primera gira.

Hi ha bastants indicis que Richey Edwards segueix viu. Hi ha gent que l’ha vist a la Índia, o a les Illes Canàries, però mai s’ha confirmat que realment fos ell. Tot i així, la seva família ha renunciat a declarar-lo oficialment mort (cosa que pot fer des de 2002) i, de fet, la banda segueix ingressant un 25% dels royalties que guanya al compte corrent d’Edwards. Diners que encara no ha tocat.

Dues de les millors cançons de Manic:

— If you tolerate this…

— Ocean Spray