Avui acaba una setmana horrorosa a la feina, sota el comandament de La Vice, aquella dona que no sap quants anys fa que governa Zapatero. Gran periodista, i millor persona. Han sigut uns dies pesadíssims. Desgraciàdament, per a prolongar el dolor, avui hi ha sopar de Nadal. Un fabulós àpat de germanor per a cel·lebrar que ens portem com el cul.
El sopar nadalenc de l’any passat va estar prou bé, l’ambient no estava tan enrarit com ara i fins i tot, al final de la nit, vaig acabar veient com el meu manager acabava borratxo, tontejant amb una becària i fent de raper. Cridava “Eh yo! Yo man!” mentre s’agupia i movia les mans com si fos un negre del Bronx. Curiosos, aquests sopars.
Generalment van bé per lubricar, en sentit figurat o literal, les relacions entre els treballadors. Però, a priori, tendeixen a fer mandra.
És el meu cas, avui.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
Eh, Bigmouth, yo también tengo hoy la cena de Navidad... Por suerte nosotros creo que nos llevamos mucho mejor; eso sí, a pesar de nuestros jefes...
J.
El meu sopar de nadal és el proper divendres 21. Potser és massa tard, com saps, per ser-hi. Fan mandra però després un s'ho passa bé. Almenys aquesta és la meva experiència. He dit. Love.
proposo que us emborratxeu tots i us digueu totes les veritats i us tundeu una estona. hi ha dues possibilitats:
1- que acabeu la nit a urgències i odiant-vos a mort.
2- que acabeu borratxos sota una farola dient que us estimeu i todos tan amigos.
Publica un comentari a l'entrada