Borsa

Les borses passen per un moment memorable. Negativament, però memorable.

Dilluns, la borsa espanyola va caure un 7,5%, el pitjor descens en 17 anys. Concretament, des que a Rússia hi va haver un cop d’Estat per enderrocar Gorbachov. Jo tenia 10 anys. Mai des de llavors la borsa havia caigut tant. Que la borsa baixi vol dir, en definitiva, que la gent perd diners. Concretament, dilluns els inversors van perdre 40.000 milions d’euros en un sol dia. Una brutalitat.

Com deia, el moment és memorable. Però me la bufa bastant. Em sembla molt interessant tot plegat, de debò, però no em produeix excitació. Aquests dies, encara, però normalment les jornades a la borsa són anodines. A mi em motiva més la economia o altres matèries (els esports, la política, la cultura), però que la gent guanyi o perdi em sembla futil. La borsa segueix unes tendències i una certa lògica, però té un component gens menyspreable d’atzar. I de psicologia. Com una partida de pòker. És un joc. I dedicar-me professionalment a fer el seguiment d’un joc no em torna boig.

Em fan molta gràcia els analistes de borsa: ningú no en té ni idea. Si en sabéssin tant, estarien tots jubilats a les Maldives. Però no, van a treballar cada dia i pringuen com tothom perquè no en tenen ni idea. Només venen fum. Ara tots els analistes corren a dir que aquest crash es veia a venir. No és el que afirmaven fa només una setmana.

Certifico ara i aquí que les finances m’interessen lo just.