Ahir va començar al comptat de Kent un gran judici. Un grup de lladres a l’estil Ocean’s Eleven van perpetrar ara fa un any el robatori més gran de la història britànica: van extreure a punta de pistola més de 50 milions de lliures (67 milions d’euros) d’un dipòsit de diners de l’empresa Securitas. El cop va sortir bé, però —desgraciàdament per a ells— la policia va ser ràpida i en menys d’un dia ja havien atrapat alguns dels integrants de la banda.Paral·lelament, i sense fer tant soroll, aquests dies s’ha cel·lebrat un altre judici. L’acusat és Philip McHugh, un delinqüent allunyat del glamour que tenen els assaltants del dipòsit de Securitas. La seva història, més aviat trista, és la de l’extorsionador loser.
McHugh és un antic inspector d’Hisenda que es va enganxar al joc. Per culpa de la ludopatia, els seus deutes van anar creixent i creixent fins que, agobiat, va haver de buscar solucions dràstiques i va decidir iniciar una campanya d’extorsió i amenaces. McHugh va enviar fins a 76 cartes a diferents establiments Tesco (la principal cadena de supermercats del país) amenaçant amb enverinar alguns dels seus productes si no li donaven diners a canvi. Això va obligar alguns supermercats Tesco a tancar. Però d’altres, per culpa del mal funcionament de Correus, van rebre les cartes més tard del límit imposat per McHugh. L’extorsionador, imagino, deuria flipar de com passaven d’ell.
Vist el poc èxit de les seves exigències, McHugh va posar-se seriós i va escriure als directius de Tesco demanant un milió de pounds i amenaçant: “Estic desesperat. Si no em feu cas correrà la sang”. Potser conscient que el que més importa a un directiu és l’evolució de l’empresa, la carta també resava: “Destrossaré els vostres locals i uns altres es quedaran amb els vostres clients”.
Els de Tesco aquí sí que es van posar les piles. Coordinats amb la policia, van accedir a entregar-li 800 lliures (1.000 euros) a McHugh. Quan aquest va recollir els diners en un caixer, la policia el va detenir. Senzill. Loser.
L’advocat defensor va explicar que el delinqüent ludòpata patia una depressió i que li havia confessat: “Sabia el que estava fent, però aquesta era la meva última partida”.
Dilluns el van condemnar a sis anys de presó.
Entrades
4 comentaris:
El tio estava molt malament per acceptar 800 lliures en comtes de 1 milió.
Claramente es un tio que mas que a la carcel debería ir a un psiquiatrico! No parece estar muy cuerdo! Me gustaria ver la cara del pobre tipo que le tocara este guillado de inspector!
Que cojones al psiquiatrico, gato de balmes, aqui los delincuentes van a la carcel, no al psiquitrico, este tio no esta loco, es un delicuente, y ademas tonto el culo. Que le peguen una paliza en la carcel!!!
Qué pringao, me daría hasta un poco de pena y todo si no fuera porque antes era inspector de Hacienda. En el fondo no quería hacer daño a nadie, sólo robar a los ricos para dárselo a los pobres, o sea, a él mismo...
Publica un comentari a l'entrada