Ahir l'Íngrid em va obligar a retardar el post sobre la segona i última ronda de visites al meu pis. Per a qui no ho hagués llegit: estem buscant un substitut per a l’A., que se'n va a viure a Madrid la setmana vinent.
La segona jornada, en realitat, va ser molt més sosa. Només vam tenir dues visites: les altres dues es van cancel·lar.
Primer ens va venir a veure l’Amy, una sueca originària d’Etiòpia. Negra, és clar. 34 anys. Diu que la seva passió és composar música però que per guanyar-se la vida es dedica a la publicitat. Produeix anuncis. Ens explica que va treballar força amb Nike, fent anuncis amb el Zidane. No li dic res, però el Zidane sempre ha vestit Adidas, no Nike. ¿Ens estava colant una trola? Tant se val: no és mala tia, però queda descartada.
Finalment, ens va venir a veure la Lise, una francesa de 24 anys. Treballa a la multinacional farmacèutica Sanofi-Aventis i, com a tothom, l’habitació li encanta. Jo flipo: és un cuchitril! En fi: la Lise té el mèrit de fer-nos reflexionar. Ja teniem assumit que ens quedàvem a la Carla, la primera noia que ens va venir a veure. Però aquesta noia ens va semblar bastant normal —un punt a favor a Londres— i se la veia molt interessada en l'habitació.
La nostra decisió, evidentment, té un punt d’arbitrària. Fa una mica de canguelo pensar-hi, perquè veus que la gent que està buscant pis realment el necessita i que el que tu decideixis els hi canvia, en certa manera, la vida.
Després de deliberar, vam acordar mantenir la nostra decisió inicial i convidar a la Carla a ser la nostra nova flatmate.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 comentaris:
Craso error!!! esta clar que la Lise te una feina correcte a la farmaceutica, el que vol dir que sempre pagara puntualment el lloguer, l'altre no va comentar a que es dedicaba!! diente que era mes barat del que pensava et va colar un gol que te mueres!!
A mes 24 anys, son 24 anys!!!!
Sàbies reflexions, amic tigretón.
De totes formes, una de les coses que més ens havia convençut de la italiana era, precisament, que no tenia cap problema de pasta. Tot ho trobava barat. Treballa en una empresa inmobiliària.
Ara bé: això és un no parar. Després d'escriure el post hi ha hagut notícies relacionades amb el pis. Ja les explicaré més tard quan tot s'aclareixi.
Publica un comentari a l'entrada