We are Palace

“We are Palace!
Super Palace!
We are Palace!
From Selhurst!”

Sí senyor: We are Palace (pronuncii’s “Pàles”). Té mèrit ser seguidor del Crystal Palace, equip de la Segona Divisió anglesa (anomenada First Division: als anglesos els agrada sempre portar la contrària). Dissabte els vaig anar a veure. El Crystal Palace és al futbol el mateix que Ángel Acebes a la política: uns troglodites.

L’estadi del Palace, Selhurst Park, sempre s’omple bastant. Dissabte passat, per exemple, hi havia 18.000 espectadors (tres quarts d’entrada) i els preus no són gens barats: les nostres entrades ens van costar 25 pounds (34 euros) per un partit, recordem, de Segona Divisió. El matx, a més, era amb el Southampton, un dels pitjors equips de la categoria. Per això dic que té mèrit ser seguidor del Pàles. Deixar-te la pasta per veure aquell espectacle és una prova de devoció.

El joc de Palace reuneix tots els tòpics del futbol britànic. No hi ha tàctica, o si n’hi ha, només és una: pilotada cap a dalt i a veure qui la caça. D’una sofisticació esfereïdora. El resum del partit és la foto que he penjat: 20 jugadors concentrats al centre del camp intentant caçar la pilota que xuta el porter. Després, això sí, l’equip juga amb una entrega total, s’hi deixen els collons. L’essència del futbol britànic de sempre: entrega total i estratègia zero.

El més curiós de tot és, tot i jugar d’aquesta forma tan primitiva, fan gols. El partit va acabar amb empat a un, i el Palace a sobre va fer dos pals. Ara, tret d’això, partit avorrit, avorrit.

Sí, té mèrit ser seguidor del Pàles perquè, a més de tenir un equip dolent i de pagar una morterada per anar al camp, la gent no para d’animar. Uns càntics que posen en evidència el lamentable i gèlid ambient del Camp Nou. A Selhurst Park, la gent canta tota l’estona, tota, sense parar.

“We are Palace!
Super Palace!
We are Palace!
From Selhurst!”

I en acabar, un altre cop. I així 90 minuts.

Al final del partit es veu que va haver-hi pinyos entre l’afició del Palace i la del Southampton, l’equip rival. Clar, no m’estranya, amb aquests provocadors.