Ahir vaig tenir un viatge pesadet. La tornada a Londres em va coincidir amb un partit del Barça i una nit electoral. Però això no va ser tot. Ho explico esquemàticament:
— Embarquem amb antelació. Sembla que l’avió sortirà puntual. Però no. Finalment, ens passem mitja hora tancats a l’avió i sortim tard.
— Al costat se m’asseu una pesada que no fa més que incordiar. El pitjor moment és quan s’adorm i es comença a inclinar perillosament cap a mi. Afortunadament, canvia de posició i em deixa en pau.
— Aterrem a l’aeroport de Luton, al voltant de les 23h. Rebo missatges al mòbil. Dues notícies, una de dolenta i una de bona: el Barça ha perdut contra el Vila-Real i el PSOE no ha aconseguit la majoria absoluta.
— Ens passem 10 minuts tancats a l’avió esperant que ens vingui a recollir un autobus que ens transporti a la terminal.
— Quan hi arribem, un clàssic: llarga cua al control de passaports.
— Passat el control, perdo l’autocar que em porta a casa per un minut. Espero el següent, que per sort passa al cap de només 10 minuts.
— Al costat se’m torna a asseure un pesat que no fa més que incordiar. Avui tinc el dia.
— Als vint minuts de trajecte, veig un cotxe que va disparat i fent slalom per l’autopista. Penso “quin gilipolles”, com sempre.
— Poc després, trobem caravana i el nostre autocar s’atura. És inaudit trobar caravana a les 12 de la nit, i més a Londres.
— Ens passem 45 minuts aturats. No ens movem ni un centímetre. La caravana l’ha provocat un accident. Em marejo només de pensar l’hora en què arribaré a casa. Avui dormiré poc.
— Quan aconseguim avançar, passem pel costat del cotxe accidentat: és el mateix que ens havia avançat fent slalom. Té tot el morro xafat, el pinyo deu haver estat espectacular. No sé què li ha passat al conductor.
— Finalment, arribo a casa a les 1:15h. Em fico a llit.
I la cirereta del pastís, aquest matí a les 5:30h.
— Em llevo i m’adono que divendres no vaig reservar el cotxe d’empresa que em ve a buscar cada dia.
— Arribo una hora tard a la feina. Sento que algú pregunta: “¿Esta es la tercera vez que Rajoy pierde unas elecciones?”.
Al calaix de la feina hi guardo una Colt 45, dues bales i una ampolla de whisky. Potser avui és el dia per fer-los servir.
.
dilluns, de març 10, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


2 comentaris:
Dues bales??Porten algún nom inscrit??
"Tengo una pistola, por si un día todo falla, en vez de hacer la cola, poder saltar la valla". Christina Rosenvinge. 'Tengo una pistola'; Christina y los Subterráneos.
Publica un comentari a l'entrada