dilluns, de març 10, 2008

Un desastre

Ahir vaig tenir un viatge pesadet. La tornada a Londres em va coincidir amb un partit del Barça i una nit electoral. Però això no va ser tot. Ho explico esquemàticament:

— Embarquem amb antelació. Sembla que l’avió sortirà puntual. Però no. Finalment, ens passem mitja hora tancats a l’avió i sortim tard.
— Al costat se m’asseu una pesada que no fa més que incordiar. El pitjor moment és quan s’adorm i es comença a inclinar perillosament cap a mi. Afortunadament, canvia de posició i em deixa en pau.
— Aterrem a l’aeroport de Luton, al voltant de les 23h. Rebo missatges al mòbil. Dues notícies, una de dolenta i una de bona: el Barça ha perdut contra el Vila-Real i el PSOE no ha aconseguit la majoria absoluta.
— Ens passem 10 minuts tancats a l’avió esperant que ens vingui a recollir un autobus que ens transporti a la terminal.
— Quan hi arribem, un clàssic: llarga cua al control de passaports.
— Passat el control, perdo l’autocar que em porta a casa per un minut. Espero el següent, que per sort passa al cap de només 10 minuts.
— Al costat se’m torna a asseure un pesat que no fa més que incordiar. Avui tinc el dia.
— Als vint minuts de trajecte, veig un cotxe que va disparat i fent slalom per l’autopista. Penso “quin gilipolles”, com sempre.
— Poc després, trobem caravana i el nostre autocar s’atura. És inaudit trobar caravana a les 12 de la nit, i més a Londres.
— Ens passem 45 minuts aturats. No ens movem ni un centímetre. La caravana l’ha provocat un accident. Em marejo només de pensar l’hora en què arribaré a casa. Avui dormiré poc.
— Quan aconseguim avançar, passem pel costat del cotxe accidentat: és el mateix que ens havia avançat fent slalom. Té tot el morro xafat, el pinyo deu haver estat espectacular. No sé què li ha passat al conductor.
— Finalment, arribo a casa a les 1:15h. Em fico a llit.

I la cirereta del pastís, aquest matí a les 5:30h.
— Em llevo i m’adono que divendres no vaig reservar el cotxe d’empresa que em ve a buscar cada dia.
— Arribo una hora tard a la feina. Sento que algú pregunta: “¿Esta es la tercera vez que Rajoy pierde unas elecciones?”.

Al calaix de la feina hi guardo una Colt 45, dues bales i una ampolla de whisky. Potser avui és el dia per fer-los servir.
.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Dues bales??Porten algún nom inscrit??

Anònim ha dit...

"Tengo una pistola, por si un día todo falla, en vez de hacer la cola, poder saltar la valla". Christina Rosenvinge. 'Tengo una pistola'; Christina y los Subterráneos.