Al trullo

El Liverpool-Chelsea acabava de començar. Jo era al pub de la cantonada, ben ubicat. Taburet a la barra, pinta de Fosters a la mà i ulleres per veure-hi de lluny.

Al cap de poca estona em truca el Tim (germà de l’Andy, el paio amb qui vaig viure fa un any).

— Ei, què tal?
— Acabo de passar cinc hores tancat al calabós.
— Eh??
— Sí, demà sortiré al The Sun. Ara mateix ja surto a la web de la BBC.
— Pero per què?
— M’han detingut per haver atacat al George Galloway [diputat d’esquerres conegut al Regne Unit per ser molt crític amb Tony Blair i per haver concursat en un Gran Hermano VIP].
— Què li has fet?
— El Galloway estava fent campanya amb un bus descapotable. Ha passat per davant de la meva oficina i li he tirat una piloteta. El tio l’ha esquivat, però s’ha fotut un cop i l’ha hagut d’atendre una ambulància. [La piloteta, informen els diaris, és una d’aquelles d’espuma per a combatre l’estrès]
— Joder, què fort! Estàs bé?
— Sí, sí…
— Has fet amics a la presó? [pregunta per intentar treure ferro a la situació]
— Hehehe, no [encara que no ho pugui semblar, se’l sentia prou animat].
— Em quedo de pedra.
— Sí, molt fort… escolta, al final demà no podré quedar per veure el Barça. He d’anar a casa dels meus pares [interpreto: després del sustu d’avui, millor cuidar-los una mica]
— No pateixis!
— Et truco la setmana que ve i fem unes pintes.
— I tant.
— Bye.
— Bye.

Efectivament, avui la premsa comenta l’incident i parla del Tim. Segons una persona que cita The Sun, “en Galloway portava dies muntant merder amb el seu bus. Tothom n’estava fart, fins que algú ha decidit tirar-li una bola d’espuma que ens van donar en una promoció. Tan aviat com la va llençar, el bus va parar. La policia va arribar i el tio [el Tim] va decidir confessar”.

Anècdotes a part, el Chelsea va aconseguir empatar a un en el minut 94 gràcies a un gol en pròpia porta del Liverpool (bones notícies, perquè sóc bastant anti-Liverpool i perquè si el Barça arriba a la final prefereixo jugar contra el Chelsea). Amb el gol vaig fotre un salt i, aixecant els braços, em va sortir un “YEEES!!” instintiu. Després d’un segon de paràlisi, vaig adonar-me que era l’únic ‘fan’ del Chelsea en tot el pub. Intenant tornar a l'anonimat, vaig abaixar la mirada, vaig tornar a seure i vaig beure un glop de Fosters.
.