Per què podem

Porto pràcticament 48 hores recordant al Barça-Manchester United de dimecres i donant voltes al partit de tornada, que juguem dimarts (¡d’aquí quatre dies!).

A l’anterior post deia que podem jugar la final de la Champions. Que som capaços d’anar a Old Trafford i aconseguir fer un golet o dos que ens classifiquin. Però, conscient del meu optimisme natural en qüestions futbolístiques, he cercat dades que validin el meu feeling. I n’hi ha.

Per exemple: el Manchester ha quedat quatre vegades 0-0 en partits d’anada de la Champions (jugant a camp contrari). D’aquestes quatre eliminatòries, n’ha perdut tres (Mònaco, Madrid i Volgograd). I només n’ha guanyat una (contra el Panathinaikòs). I una altra dada: de les quatre semifinals de la Champions que ha jugat el ManU amb l’Alex Ferguson, només n’ha guanyat una.

A aquestes dades s’hi afegeixen un parell de percepcions.

La primera és que demà el Manchester es juga la Lliga al camp del Chelsea. Un partit així en un moment com aquest (entremig d’una semifinal) pot comportar un gran desgast. La segona percepció, pura intuïció, és que alguna cosa em diu que passarem. No sé si serà perquè aquest any estem tenint molta sort a la Champions (condició indispensable per a guanyar-la) o si serà perquè el Manchester és un club essencialment loser a Europa (dues Copes d’Europa, les mateixes que nosaltres, uns altres losers) o si fins i tot tindrà algo a veure que a la Play ja em trinqui al ManU a cada partida. No sé per què ho veig. Veig una gesta a Old Trafford.

.