Crònica madrilenya 2: el Valle de los Caídos

Sí amics, com haureu deduït pel títol, una de les coses que vaig fer durant el meu viatge a Madrid va ser visitar el Valle de los Caídos.

Lamentable.

No és que vulgués imbuir-me d’esperit ‘nacional’ (Toros + Valle de los Caídos = too much pal body), però és que no vaig tenir escapatòria. El Gato de Balmes, el Tigretón Madrileño i el Shackleton hi volien anar.

Qué pena.

Aquesta abadia de Benedictins està en plena sierra madrilenya. Topogràficament, el lloc no és lleig, està bé. Però m’ho miri com m’ho miri, la basílica i l’enorme creu que corona la muntanya em semblen una horterada. L'Arquitectura i l'escultura són totalment feixistes: grandiloqüència i qualitat zero. El Gato de Balmes i el Tigretón Madrileño van aplaudir el nivell artístic del conjunt, però jo crec que no hi ha per on agafar-ho.

Patètic.

La portalada que es veu a totes les fotografies és l’entrada que dóna accés al temple. La basílica és a dins de la muntanya, com si fos una cova. La perforació es va fer a base de dinamita i de l’esforç (i la sang) dels presos republicans. A dins de la basílica s’hi troben les tombes de Franco i de Primo de Rivera (en aquesta, inquietantment, només hi posa el nom: José Antonio), allà ben decorades amb les seves floretes al costat de l’altar.

Al·lucinant.

Una de les millors coses que ha fet el Zapatero ha sigut decretar per llei que “en ningún lugar del recinto [del Valle de los Caídos] podrán llevarse a cabo actos de naturaleza política ni exaltadores de la Guerra Civil, de sus protagonistas, o del franquismo” (Article 16, Llei de Memòria Històrica).

.