Últimament em té bastant flipat (si és que l'economia pot flipar) el cas de Freddie Mac / Fanny Mae, dues empreses hipotecàries dels Estats Units. Els hi vaig preguntar si sabien què havia passat. I el meu germà Eloi em va demanar que en fes cinc cèntims.
Copio a continuació l'email on explicava el cas Freddie Mac / Fanny Mae, un cas que pot tenir conseqüències en les butxaques de tots, incloses les nostres. Per això crec que és interessant penjar-ho aquí al blog.
" Resumint molt,
Freddie Mac i Fannie Mae no són dos actors porno. Són dues empreses americanes que es dediquen a prestar o a garantir hipoteques. Són dos gegants. Entre les dues tenen quasi la meitat de les hipoteques d'Estats Units (una brutalitat).
Problema: Freedie Mac i Fannie Mae s'han quedat sense pasta (el mercat inmobiliari està pitjor que l'espanyol, ara mateix).
Si aquestes dues empreses se'n van a prendre pel sac, el sector inmobiliari americà s'esfondra. I les conseqüències d'això són totalment imprevisibles.
Davant d'això, el govern dels EUA està estudiant d'ajudar aquestes dues empreses (sigui prestant diners o, directament, intervenint-les). El fet que un govern ajudi d'aquesta manera a una empresa és inconcebible dins d'un model d'economia liberal i/o de lliure mercat (que és el que en teoria està vigent) però la cosa està mu mala.
Segon problema: si, finalment el govern americà decideix ajudar aquestes empreses, els diners que haurà d'aportar són 5.000 BILIONS de dòlars (5 trillion, en anglès), que és el valor de les hipoteques que tenen Freddie Mac i Fanny Mae. 5.000 bilions de dòlars són una brutalitat de diners.
Si el govern americà posa aquests diners, el dèficit dels Estats Units (que ja és molt elevat) es DUPLICARÀ. Una bogeria. A més, segurament el preu del dòlar caurà encara més (avui ha tocat mínims històrics).
En fi, que ara el senyor Bush pot: o bé ajudar aquestes empreses i arriscar el patrimoni (i el futur immediat) dels Estats Units, o bé deixar que les empreses se'n vagin a prendre pel sac, i a veure què passa. Terrible dilema. Una bona manera d'acomiadar-se de la Casa Blanca.
Espero haver-me explicat bé.".
Entrades
13 comentaris:
Yo he empezado a marearme con el quinto cero de los 5.000 billones que debería aportar el gobierno de EEUU. Menudo marrón, sí señor.
Gran post y gran explicación.
J.
Big mouth, el principal punt de conflicte, es que aquestes entitats hipotecaries americanas eren (fins el que jo se) semipubliques, i es per aixo que es dubte de si fotr money a destajo o no
No són semipúbliques... estan, diguéssim, semitutelades.
Bàsicament, el que passa és que (si aquestes entitats registren beneficis) els diners se'ls queden els accionistes. Però si registren pèrdues, el Govern es menja el marrón.
Una situació força injusta per al contribuent dels EUA, trobo.
Xato, aixo tambe passava a Espanya abans del Fondo de Garantia de Depositos, i si dema s' en va a la merda telefonica, fijo que l' estat espanyol i fot calers
Sí... si, de fet, ja es plantejaven (i es plantegen, crec) ficar pasta en les empreses aquelles de segells (no recordo el nom ara). Imagina't si peta Telefònica!
De fet, s'estan plantejant d'ajudar a Martinsa.
Gran post... Y ya van dos... Enhorabona!!!
Estic amb tú amb el fet de que el dilema es considerable. Confiem en que no ens arribi molt fort.
Gran post... Y ya van dos... Enhorabona!!!
Estic amb tú amb el fet de que el dilema es considerable. Confiem en que no ens arribi molt fort.
hi ha algun comentari de sabioncillo repelent...i fan una mica de ràbia.
tigreton, ja sabem que saps molt de banca!!!!!!
Salt & Vinegar, jo no tinc ni idea de banca, pero se mes que tu de coses socials.
Pd: no ploris, i per cert, em deus un llibre
defineix coses socials, si us plau.
no ploro
si continues així no veuràs el llibre ni l'any que ve.
Es un resum acceptable, bocagrossa. Es cert que el govern de Bush te un dilema (paga, en el fons les consequencies d'una politica economica lamentable dels ultims anys).
Coincideixo en la injusticia del tema del beneficis i perdues. El problema per la Fed i Bush es que els dos saben que si deixen morir aquestes empreses, la crisis sera desastrosa i el que passa ara es, fonamentalment, que hi ha una crisis de confianca. Els bancs no es deixen diners perque ningu vol arriscar-se. I aixo esta paralitzant moltes empreses que tenen un apalancament (deute) molt elevat al que podrien fer front si el mercat estigues viu (perque podrien demanar nous prestecs), pero com que ningu deixa diners, aquestes empreses entren en fallida quan els arriba un gran pagament; aleshores ho fan públic, cauen a la borsa, els accionistes volen recuperar els seus diners com sigui (per panic), i els dipositaris de fons volen treure els seus diners tots alhora... i l'espiral es mortal per ells. La crisi, mes que economica, es de confianca. Per aixo Bernanke (Fed) i Bush coincideixen aquests dies en dir que no deixaran caure el mercat financer... pero, es clar: quina altra cosa poden dir?
Apa que t'has quedat a gust, xaval!
Pel que dius tu, tot és una qüestió psicològica. En gran mesura, sí, però s'han comès excessos.
Molt en el fons penso que una bona crisi que faci net ja va bé, de tant en tant.
Logicament el panic (psicologic) te algun fonament real, pero altres indicador economics del pais van be, com les exportacions, l'atur (que es cert que ha pujat, pero ja li agradaria a molts paisos tenir el nivell d'atur dels EEUU), etc.
I amb aixo no minimitzo la crisi: si continuem aixi, tot aixo pot fotre un pet com una agla!
Publica un comentari a l'entrada