Roni Wud

Matem el tema de les nacionalitats. Experiment fallit, ok. Queden a la recàmera els italians i els espanyols, les altres nacionalitats de què volia parlar. Un altre dia.

Un dels protagonistes de la setmana al Regne Unit és Ron Wood, el baixista dels Rolling Stones.

Els Stones sempre han tingut dos líders: Mick Jagger i Keith Richards. El primer es trinca tot el que troba, mentre que el segon s’ha fotut més droga al cos que tots els pacients d’una narcosala junts. I no només droga: l’any passat va explicar que havia arribat a esnifar les cendres del seu pare. Uns figures. Tots dos passen dels 60 anys.

Els altres dos membres de la banda sempre passen més desaparcebuts. El bateria es diu Charlie Watts i destaca per ser el més normal dels quatre, cosa que no vol dir exactament que sigui normal. El quart membre és Ron Wood.

En Ron va arribar als Stones després de passar per diferents grups. Entre ells, The Faces, on va compartir grans temes amb Rod Stewart (enorme Stay with me). Cap a principis dels 70, els Stones van haver de substituir un dels seus membres (Mick Taylor) en una gira pels Estats Units. Els seus antecedents amb les drogues li impedien la entrada al país. I van trucar al Ron Wood, que va acceptar encantat. Acabada la gira, i passat un temps, els problemes de droga de Mick Taylor (i el deteriorament de la seva relació amb la resta de la banda) el van forçar a deixar els Stones. Taylor va deixar el grup i Wood va agafar-li el relleu de forma definitiva.

Durant els últims 30 anys, Wood s’ha mantigut sempre en segon pla, conscient que l’ego i el carisma del duet Jagger/Richards és difícil de superar. 61 anys, casat i amb quatre fills, es podia dir que tenia una vida normal.

Però, pel que es veu, últimament no està molt fi. Pateix un alcoholisme galopant. Es clava dues ampolles de vodka al dia. Jo no bec ni dues ampolles d’aigua al dia, imagina’t si parlem de vodka. Es veu que el tio està tocat. I ara ha deixat la dona i se n’ha anat amb una russa de 20 anys. La russa, testifico, està cañón.

Ronnie Wood no fa més que extendre la llegenda dels Stones, gent en edat de jubilació capaç de viure com si tingués 15 anys. La meva sospita és que no són humans.