Gomorra

Fa uns anys, al sud d’Itàlia hi vivia un noi de la meva edat, bé, d’un any més. Un noi com un altre, el seu pare era metge i la seva mare professora. Quan ell era petit, un dia, el seu pare va socórrer amb la seva ambulància un home que havia estat ferit per la Camorra, nom que la màfia rep a la regió de Nàpols.

Aquella mateixa nit, uns homes van anar a casa seva i van apallisar el pare d’aquest noi per haver comès un greu error: a un ferit per la Camorra només s’hi pot acostar la policia (que decidirà què fer-ne) o la pròpia Camorra (que voldrà rematar la feina).

Aquest noi va anar creixent. Va estudiar Psicologia i, encabat, va començar a tenir les seves primeres feinetes. Res relacionat amb la carrera, només coses per anar tirant. Va entrar a treballar en una casa de fotografia, la típica botiga que s’encarrega d’immortalitzar bodes, comunions i batejos. La diferència és que, en aquest cas, l’especialitat de la casa era fotografiar bodes de mafiosos. Això li va permetre al noi entrar al món de la Camorra amb discreció. Es va fer amic d’un empleat de la màfia, concretament de l’home que visitava mensualment les dones dels mafiosos empresonats. El noi va començar a acompanyar-lo en aquestes rutes, en les quals l’home entregava una mensualitat a les senyores i se n’anava.

Poc a poc, el noi es va anar endinsant en l’organització. Va treballar en alguns negociets de la Camorra i va anar recopilant informació.

Avui dia, aquest noi, de nom Roberto Saviano, ja ha venut milions de còpies del seu llibre: Gomorra. La màfia no li perdona l’èxit i ja l’ha amenaçat de mort en diverses ocasions. Un dia, Saviano va anar a un judici com a recerca per al seu proper llibre. Allà es va creuar amb un advocat de la Camorra. “Dóna-li records de part meva a Don Peppino”, li va dir l’advocat. Don Peppino era un famós mossèn antimàfia que va ser assassinat pels camorristes a la seva pròpia parròquia el 1994.

Saviano viu ara mateix exiliat en alguna part del nord d’Itàlia, protegit les 24 hores del dia.

No he llegit el llibre de Gomorra (Wolfowitz, ja aniria sent hora que me l’enviessis!), però dissabte vaig anar a veure’n la pel·lícula. No em va semblar un gran film, però sí que el recomano perquè és una història trista. Per a gent com jo que hem crescut fascinats per la màfia i tot el que l’envolta, per les pel·lis del Padrino i pels videojocs, Gomorra ens ensenya la veritable cara d’aquests delinqüents.

Fa un parell de setmanes, la policia italiana va detenir 30 membres del clan dels Casalesi, el més poderós de la Camorra. Ahir es va saber que un dels detinguts ha confessat els plans per assassinar Saviano i tots els policies que el protegeixen abans de Nadal. La idea era posar una bomba a sota de l’autopista que uneix Roma amb Nàpols, aprofitant que el seu objectiu utilitza sovint aquesta carretera.

Saviano ho reconeix: “Sé que puc haver contribuit a què molts prenguin consciència [del problema de la màfia], però no hi ha dia en que no em pregunti per què vaig fer el que vaig fer, i són moltes les vegades en les que em dic que no sé si ha valgut la pena”.

Foto 1: Un assassinat per la màfia (fotografia de Letizia Falcone).

Foto 2: Atemptat contra el jutge Giovanni Falcone, assassinat el 1992 amb un sistema similar al que volien utilitzar amb Saviano.

.