Hi ha moltes especulacions sobre què ens pot passar a la feina. La crisi ens afecta de ple. L'empresa no desapareixerà (o no en veig indicis), però potser algun departament sí.Si ara féssim un rànking sobre els departaments que més possibilitats tenen de pillar catxo, el meu estaria al top three. En realitat, qui diu top three, diu top one. Estem a dalt de tot de la llista, ja que som un dels pocs departaments que no som rendibles.
En aquestes situacions, els rumors volen. Qualsevol símptoma s'interpreta. "He vist que tal persona s'ha reunit amb no sé qui". "M'han comentat que el nostre canal té poques possibilitats de sobreviure". "Veig molt poc soroll de sables: segur que al final tot queda en no-res". Etcètera. Sovint es creen unes boles de neu de proporcions desmesurades. Ara mateix per la redacció corren més bulos que a les portades del Marca en època de fitxatges.
Dit això, si ens tanquéssin, tinc la impressió que no ens acomiadarien, sinó que ens recol·locarien en altres departaments. Molt probablement a fer una merda de feina. I, al cap de mig any, la meitat se n'haurà cansat i marxarà.
Jo he hagut de començar a preveure escenaris, de manera que, passi el que passi, no em trobi en boles d'un dia per l'altre. I aquest és el meu business plan:
1. Si em fan fora: Comprar un bitllet a Austràlia (ara mateix només valen 400 euros amb British) i viure-hi durant un periode indeterminat. Això si la meva senyora m'hi vol acompanyar. L'objectiu del viatge seria pescar. Sí, pescar. I fer surf, a ser possible. Sobreviuria treballant de qualsevol cosa. La previsió seria tornar quan hagi passat la crisi.
2. Si no em fan fora, però em recol·loquen a una feina de merda: Aguantar uns mesos, estalviar tant com pugui, i comprar un bitllet a Austràlia per anar-me-n'hi a pescar i a fer surf. Austràlia, per cert, és únicament negociable si l'alternativa és Nova Zelanda.
3. Si em proposen una baixa incentivada: Estudiaria la situació. Dependria clarament de com d'incentivada sigui la baixa. Si és suficientment elevada, potser l'acceptaria i executaria el pla pesca + surf.
4. Si tot segueix igual: Doncs tot segueix igual. Continuo aquí i em quedo sense pesca ni surf. (Gairebé estic desitjant que ens tanquin.)
5. Trobo una altra feina. Anul·lació de tot l'anterior. Trasllat a la nova ciutat (descarto trobar una altra feina a Londres) i a començar de nou.
Foto: El dubte, també, és quant duraria jo sobre una taula de surf en aigües australianes.
.


7 comentaris:
Aquesta foto sempre m'ha agradat, feia temps que no passava per aquí...l'opció Australia está força bé, ara, per fer surf, no fa falta anar tan lluny i previsiblement et surt menys car un altre destí. De totes maneres pots esperar a setmana santa quan estigui a les mauricio i tu fotente de fred i t'explico posicionament de la taula sobre l'aigua...
Si el pla d´Australia no surt, et deixaré venir a casa una temporada jajaja... Podràs fer de cangur (australià)...
i la senyora que diu?
Home: Starbucks o Surf a Austràlia. A tu què et sembla?
Lady Starbucks siempre fue una mujer de gustos sencillos, así que no hay duda.
j.
veig que avui estas no gire animat, tio envia curriculums a dubai!!!! petonets, sempre et quedara TEAN....
Neng!
L'opció Austràlia no és gens descartable. Jo també estic mirant a les antípodes, clar que tiro més cap a Nova Zelanda i dedicar-me a les dances maorís :)
Publica un comentari a l'entrada