Mini Jo al rescat de l'economia catalana

Quina llàstima haver-m'ho perdut.

Veig poca tele (vull dir fora de la feina; en horari laboral m'inflo). Tot el que miro és futbol i, ocasionalment, Friends o algun programa que facin a l'hora de sopar. I després sèries i pel·lis, però a l'ordinador.

Com que miro poca tele, no em vaig enterar que havia començat una nova edició de Celebrity Big Brother i, sobretot, que un dels participants era el mític Verne, famós pel seu paper de Mini Jo a Austin Powers.

Mentre a Espanya els famosos que participen als programes són actorets o gent de la faràndula a l'estil Pocholo, a UK surten personatges a qui mola més veure (encara que sigui de tant en tant). Recordo que en algun Big Brother anterior vaig veure-hi a Dirk Benedict, el gran Félix de l'Equipo A (que, per cert, estava igual però amb alguna cana). En aquella mateixa edició també hi havia Jermaine Jackson, germà gran del Michael.

O un altre exemple: divendres passat, el Tom Cruise era el convidat al talk show que el Jonathan Ross fa els divendres a la BBC.

Ara, el mític Mini Jo ha estat mostrant els seus 81 centímetres d'estatura i la seva habilitat amb una moto elèctrica als espectadors del Regne Unit (vegeu el video).

Quin gran avantatge parlar anglès.

Doncs ara imagineu-vos tot això aplicat a l'economia. Si el simple fet de parlar anglès permet millorar la qualitat dels programes de televisió, imagineu l'avanatge competitiu que tenen les companyies anglòfones quan han de buscar oportunitats o expandir els seus negocis. De cop i volta, negociar amb nord-americans o atreure capital de la primera potència mundial és molt més fàcil.

No entenc que fomentar l'aprenentatge de l'anglès no sigui al top tres de prioritats de Catalunya.

Per cert, mai m'havia pensat que utilitzaria al Mini Jo com a exemple de progrés econòmic.

PS. El Mini Jo va arribar a la final, però no va guanyar.

.