Llibres

Ja he començat a empaquetar coses.

Aquest cap de setmana em va visitar en Shackleton (i senyora) i vaig aprofitar per a encolomar-li una maleta ben farcida, omplint amb mitjons fins a l'últim racó.

Fins que no vaig començar a preparar aquesta primera maleta no vaig adonar-me de la quantitat de coses que he arribat a acumular, i això que sempre he anat amb una mica de compte, conscient que en algun moment abandonaria la ciutat i em trobaria amb aquest problema.

Una de les pitjors coses són els llibres i els discos, especialment perquè pesen molt. Vaig estar pensant quina seria la millor manera de carregar-los fins a Barcelona. Facturar-los no és una bona idea perquè de seguida superaria els 20 kilos de pes, el màxim que pot pesar cada maleta. L'alternativa era carregar-los a la maleta de mà, o ficar-los en una motxilla i deixar-m'hi l'esquena.

Però en un moment d'inspiració se'm va acudir la solució ideal: enviar-los per correu. Això no seria una idea brillant si no fos perquè el correu el paga la meva empresa.

Mai se'ns ha explicat obertament, però a cada pis de l'empresa hi ha unes bústies. Si hi fiques les cartes sense res més que un sobre en blanc, el servei de correus de la companyia automàticament les recull, les segella i les envia.

Però clar, una cosa és enviar una carteta a Londres i una altra ben diferent encolomar un paquet de cinc llibres per enviar a Espanya.

Bé, el fet és que avui ja ha arribat a Barcelona la primera remesa de llibres. I, oh sorpresa, no només els han enviat, sinó que ho han fet per missatger!

Amb la tonteria m'estalviaré de carregar uns 20 kilos de llibres i discos, que no és moc de pav. Sóc un quinqui. And I don't regret it.

.