Quin fred, Astaire

Ostres, ha començat a fer fred de debò. Fins ara en feia, però no molt. Rondàvem els 7 graus. Tothom deia que era un desembre més aviat calorós. Bé, això em sembla que s’ha acabat. Ara fa prou fred com per a necessitar guants i barret si no vols que se’t glaci la pell. Ahir a la nit va sorgir una boira densíssima que ho va tapar tot i que aquest matí encara hi era.

Precisament, avui he passat molt mala nit. Ahir vam anar a sopar amb els de la feina a un restaurant tradicional de Fish and Chips anglès. Correcte. Interessant per a conèixer-ho. Una curiositat: no venen beguda, te l’has de portar tu. De vegades, aquests anglesos fan coses com aquesta: estranyes. Després de sopar, cap a casa a dormir. A les 3h de la matinada m’he llevat, amb molt malt de gola i suant, però amb fred. He tingut sensació d’estar malalt. Incomoditat. No he pogut tornar a dormir fins a les 4h, més o menys. Després m’he anat despertant intermitentment. Sensació desagradable.

A l’arribar a la feina, alguns companys m’han dit que tampoc han passat bona nit. No sé si té alguna cosa a veure amb el sopar. En fi. El fet és que ara estic “treballant” amb poques ganes. Al cap de setmana m’havia recuperat, però torno a estar cansat. Suposo que ja fins que no vagi a Barcelona aquest cap de setmana no podré reposar-me.