Hi ha un restaurant, a Brooklyn, que es diu Peter Luger.
Havíem deixat per divendres —penúltim dia— la visita a l’Estàtua de la Llibertat. No ens feia gaire il·lusió, però vam creure que era una de les coses que s’ha de fer quan ets a Nova York. La idea era: primer, Estàtua de la Llibertat; després, dinar a Peter Luger.
La broma de l’estàtua ens va fer perdre cinc hores, entre les cues per comprar bitllet, l’estona d’espera i el trajecte itself. L’Estàtua és una merdeta, poca cosa. Molt simbòlica, però ja està. Ni tan sols hi pots pujar. Vam agafar el ferry que t’hi porta, però una vegada allà ens va semblar tan insulsa que no vam baixar del vaixell. Ens vam esperar a la següent parada, Ellis Island, on hi ha un interessant museu de la immigració. Ellis Island era el lloc on arribaven molts dels immigrants que viatjaven als Estats Units fa un segle. Si heu vist El Padrino II recordardeu l’arribada del petit Vito Corleone a Nova York. Allò és Ellis Island.
El museu de la immigració va compensar la caca d’Estàtua, però el fet és que vam perdre cinc hores i que, en acabar, ja eren les quatre i mitja de la tarda. Per desesperació, més meva que nostra, el dinar al Peter Luger se n’havia anat en orris.
Diuen que al Peter Luger es mengen els millors steaks (bistecs) de Nova York, i un dels millors dels Estats Units. Fa un temps, la revista Time Out va decidir concedir un premi anual a la millor steakhouse de Nova York, una ciutat eminentment carnívora. El primer any, el premi se’l va endur Peter Luger. El segon any, també. Després d’uns quants anys donant-li el guardó al mateix restaurant, Time Out va decidir que deixava d’entregar el premi i que reprendrien la competició quan algú superés Peter Luger.
Poca broma amb Peter Luger, per tant.
Anar-hi un altre dia era impossible: l’endemà marxàvem de Nova York i aquella nit teniem un sopar a un altre lloc.
Desesperats i afamats, vam anar a Brooklyn perquè, tot i que no dinéssim al Peter Luger, voliem visitar Williamsburg, el barri on està el restaurant.
A les 17:30 arribàvem a Williamsburg. Era tard, quedaven poc més de quatre hores pel sopar que teniem aquella nit. Però només sortir de la estació vam veure un cartell enorme que posava “Peter Luger: just a few blocks from here”. Una temptació massa forta: què collons, anem a fotre’ns un steak.
Amics, no sabeu com agraeixo aquell moment de lucidesa. Que jo recordi, no exagero, és la millor carn que he menjat mai.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
5 comentaris:
Bigmouth, els qui et coneixem una mica sabem que ets molt exigent en el tema gastronòmic, imagino que debia estar realment bo. Aquesta història del premi, però, crec que ja la coneixia... El que no sé és d'on l'hauré tret...
Son les 8 del mati pero ja tinc ganes de dinar un bistec al Peter Luger.
Pel que expliques de l'estatua... no sera tant. Un cert atractiu deu tenir la maleida senyoreta, no?
el marques +
@ Susie
M'he perdut... vols dir que l'anècdota ja t'havia arribat per altres canals?
@ Marquès
Poquet atractiu, poquet... Però quan siguis a NYC ves-hi, home, i perd el temps. Jo crec que si estas 4 o 5 dies hi ha coses millors per fer.
Dubto que vagi a veure l'estàtuta.
Veient-la de lluny crec que ja en tens prou.
Entenc que hi ha coses més interessants.
No sabia això de Can bistecs.
Indignante
Solo estas probando los codigos!
Es curioso, de NY hubiera podido destacar muchas cosas pero jamas me hubiera imaginado que tuvieran buena comida! Esta claro que tienen buenos restaurante, eras de los mejores este?
En fin, la vida siempre te da lecciones
Publica un comentari a l'entrada