Eleccions

Enyoro els dies en què m’era fàcil saber a qui votar. Ets jove, encara t’han enganyat poc i et creus la gent. Ara cada cop trigo més a decidir-me. Fa un parell d’anys, amb l’Estatut, tenia molt clar el meu vot, però a mesura que m’anava acostant al col·legi electoral vaig començar a dubtar. L’Estatut m’imposava més que unes eleccions normals: al cap i a la fi, en unes eleccions votes una cosa que al cap de quatre anys ja no hi és. Un Estatut és una cosa a llarg termini, més seriosa. Bé, finalment, quan ja era dins del col·legi electoral, vaig acabar-me decidint per mantenir la meva idea inicial: un ‘no’ com una casa. (El meu dubte era si votar ‘no’ o votar en blanc).

Poc després van venir les eleccions catalanes. Aquí se’m va impedir votar. El procés electoral em va agafar de trasllat entre Barcelona i Londres i, per a votar a l’estranger, abans t’has d’haver registrat i necessites unes setmanes per a complir tot el papeleio. Total, que em va ser impossible participar-hi. Inicialment, em vaig indignar (¿com pot ser que algú es pugui quedar sense votar?, em preguntava), però després vaig agraïr que, per una vegada, l’administració m’hagués fet un favor.

I ara venen les eleccions espanyoles. I ara sí que no sé què fer. Pot ser que voti a un partit (només un, la resta estan descartats i aquest pràcticament també), que voti en blanc o que m’abstingui.

Per cert, animo a tothom que llegeixi això a que faci un pronòstic electoral. Aquest és el meu: victòria àmplia dels socialistes (més àmplia que fa quatre anys). I ja tiro la casa per la finestra: crec que podrien obtenir la majoria absoluta, o quedar-s’hi a prop.
.