Dissabte haviem reservat taula per dinar a Viridiana, restaurant del xef Abraham García, un cuiner a qui fa temps que segueixo a través dels seus xats a la web d’El Mundo. Allà dóna consells culinaris diversos, i acostumo a aprendre’n. Tenia ganes d’anar a Viridiana. Em venia de gust provar els preparats d’aquell a qui segueixo setmanalment per internet.El restaurant és d’aparença normal. Gens modern, més aviat antiquat, vaig pensar en entrar. La nostra taula era al pis d’abaix, que estava més arreglat.
Només seure se’ns van distribuir begudes diverses: cervesa, xampany, bellini. Després va venir l’Abraham García a explicar-nos els plats que no sortien a la carta. És un home rodó, de cara estranya, simpàtic i sense pèls a la llengua. “Luego, de segundo, tienen las albóndigas de conejo… yo soy de Toledo y allí hay muchos conejos. Saben ustedes que los conejos se aparean constantemente… lo digo con envidia”. Jo vaig demanar amanida de fruits del mar i broqueta de tonyina amb pernil.
Els plats van trigar en arribar, i vaig matar la gana amb pa. Error. Abans de portar-nos el que haviem demanat ens van servir dos entrants. Primer un gaspatxo i després un platet amb diferents virgueries. Nou de macadàmia sobre un tomàquet assecat i coses d’aquest estil. Em va agradar molt. Al Shackleton li van veure la pinta de moret i en comptes de gaspatxo li van portar unes llenties al curry que em van semblar genials.
Després van servir el primer plat (força bo) i el segon (molt bo). Però de tant pa que havia menjat al començament em va costar acabar-me el segon plat. Tots estavem molt plens i no vam demanar postres, però sí cafès (tè moro per a mi) i copes (gintònic pel senyor). Globalment, diria que l’àpat va estar molt bé. A més, al local hi vam estar còmodes i a gust.
El gran ‘però’ que li poso a Viridiana és el preu. Per fi vaig entendre per què a la factura de vegades se li diu “la dolorosa”.
Veredicte: hi tornaria si no fos pel preu, que em va semblar exagerat. Com a símptoma: cobrar un gintònic a 16 euros quan no té més que ginebra Bombay Saphire i tònica és excessiu.
Entrades
5 comentaris:
i un got ple de gel que avui en dia és un bé luxe!
a mi no em va ecantar cap dels dos plats que vaig demanar
Salt & Vinegar, si t'agrada mes el MCDonalds no passa res!!!
Opino el mateix. Va estar be el sopar, xo un pel massa car.
si, em mola el McDonalds i no tinc cap problema amb això...de fet avui jalaré un menú macpollo.
la meva teoria es que és més bó un tros de pa amb pernil i tomaquet que un plat d'exquisiteses..
Teoria errònia per incompleta i/o imprecisa.
Publica un comentari a l'entrada